Ultra local Records: gesta al Poblenou

Chamorro i Baqués no coneixien ningú en el món de la música quan van obrir Ultralocal. Eren fans i ja està. 120 mesos després han de tenir una agenda d’artistes imponent. No debades la botiga ha acollit prop de 500 presentacions, principalment de discos. Sense problemes amb els veïns de la finca, són a la tarda els concerts i amb volum limitat. «Fins i tot s’alegren perquè ve gent i sembla que el negoci va bé», informen. Ells mateixos viuen en un pis de l’edifici. «Nosaltres només obrim la porta i posem l’espai». Els dissabtes al matí, durant un temps, Chamorro i companys van fer el programa de ràdio en directe ‘Hip hip ultra’, que s’emetia per YouTube. Hi anava públic.

Yo La Tengo havia d’actuar en la primera i única edició del Tibidabo Live Festival, el 2015. El cercle Ultralocal es va mobilitzar. Van gravar un vídeo tocant ‘You can have it all’ (només després s’adonarien que no és una cançó original de Yo La Tengo) i, trucada va trucada ve, l’hi van fer arribar al crític musical Ignacio Julià, que manté contacte amb la banda de Hoboken. Julià va complir: Yo La Tengo va preguntar per Ultralocal al ‘runner’ que va recollir el conjunt a l’aeroport del Prat, amic de la casa. Total, que Ira Kaplan (cantant i guitarrista) i James McNew (baixista) es van presentar a la botiga. Coets. Kaplan va comprar discos de pop espanyol dels anys 60 i McNew, de «rotllo experimental». Van ser «supermacos».

Durant quatre anys Ultralocal Records va programar en comandita amb l’associació cultural Hi Jauh USB? les actuacions de l’escenari de Roc Boronat amb Pallars de la festa major del Poblenou. Mujeres, Joan Colomo, Hidrogenesse, Los Ganglios, Papa Topo i The Zephyr Bones són alguns dels artistes que hi van actuar. «No teníem ni idea de com es muntava un concert –expliquen Chamorro i Baqués–. Es va fer tot gràcies a col·legues».

Va ser poder permetre’s Chamorro deixar la seva altra feina per concentrar-se en Ultralocal i arribar la pandèmia. Van moure la botiga a través d’Instagram i Chamorro portava les comandes a domicili amb bicicleta. Van emetre vals per valor de 45 euros a 40 euros per gastar quan reobrissin. El grup Mujeres va publicar en format digital un lot de peces inèdites i va entregar els diners de les vendes a Ultralocal i les sales Heliogàbal, Zowie i Vol. Entre una cosa i l’altra van poder pagar el lloguer del comerç. «Allà vam notar el carinyo de la gent».

El segell Edita la Servidumbre, d’Álex Gil, client i amic, publica cassets de grups que actuen a Ultralocal. I Ultralocal ha coeditat discos amb la discogràfica barcelonina Bankrobber (de Ran Ran Ran) i amb la marca madrilenya Mont Ventoux (de Fermi). Els preus dels discos, per cert, són dissuasoris. «Entre la guerra a Ucraïna i que les multinacionals s’han llançat a fer vinils i copen la producció de les fàbriques, és un disbarat».