Directores i escriptores: la combinació guanyadora de la nova ficció

EPC

3

Es llegeix en minuts

Desirée de Fez

Periodista i crítica de cinema.

ver +

Per què confiar en El Periódico

13 de de setembre del 2022. 12:51

0 Comentaris

Un amor, l’anterior i exitosa novel·la de Sara Mesa (va per la seva 12 edició), serà una pel·lícula. I la dirigirà Isabel Coixet, que ha escrit el guió amb l’escriptora Laura Ferrero (Qué vas a hacer con el resto de tu vida, La gente no existe). La translació al cine de la història de Nat, una dona a la trentena que busca tornar a començar en un poble rural, és una de les moltes pel·lícules (i sèries) que estan per venir en què directores adapten llibres d’èxit escrits per dones. La relació entre cine i literatura no és nova, però no és casual la confluència de tantes propostes de directores que es basen en novel·les recents escrites per autores que, a més de ser molt exitoses, han generat una conversa estimulant. Acotant-ho a llibres escrits originalment en castellà i publicats a Espanya, a finals de l’any passat, per exemple, es va estrenar Distancia de rescate (2021), pel·lícula en la qual Claudia Llosa adapta la novel·la homònima de Samanta Schweblin, i el festival de Sant Sebastià acollirà l’estrena de la sèrie Fácil, creada per Anna R. Costa a partir del llibre de Cristina Morales Lectura fácil. Segons Marisa Fernández Armenteros, productora d’Un amor junt amb Sandra Hermida i Belén Atienza, l’interès cap a aquestes novel·les té a veure en part que, moltes vegades i sense generalitzar, reflecteixen realitats de les que durant molt temps s’ha parlat entre poc i res: «No m’agrada parlar de temes, detesto que s’imposin a la ficció i les històries, però és veritat que n’hi ha alguns, que estan en llibres com Un amor, que tradicionalment no han pertangut al relat hegemònic i han estat amagats». La novel·la de Mesa aborda, entre altres coses, el desig femení, la maternitat (de forma indirecta), la pressió del pas del temps i el dret a estar perduda. Explica Armenteros que va llegir el llibre i va tenir el pressentiment que era per a Coixet: «Vaig trucar a Isabel el 5 d’octubre i em va dir que era la tercera persona que l’hi recomanava. A les 24 hores se l’havia llegit. El dia 7 em va trucar i em va dir, de forma rotunda, posem-s’hi. Sabíem que no era una adaptació fàcil perquè Isabel i Sara són dos autors molt diferents, però ens havíem d’atrevir». ¿Era important que fos una dona que adaptés Un amor? «No sé si era important, però no és casual. Soc flexible en aquest sentit, l’única cosa important és que qui faci l’adaptació tingui una curiositat genuïna per la història. Sé que molta gent volia adaptar ‘Un amor’, i alguns eren directors. Però, en aquest cas, com a espectadora m’interessava més la mirada d’una altra dona sobre els temes que planteja Sara, com el desig i la reinvenció d’una mateixa. Sobretot perquè m’intrigava molt per què a tantes dones ens ha arribat tant aquest llibre. ¿Què ha passat perquè ens hagi commogut i sacsejat així? Crec que és perquè indaga en el desig, en la seva carnalitat, en com no es viu de la mateixa manera en diferents moments de la nostra vida. I poques vegades es parla del desig des del prisma d’una dona», explica Armenteros. Per sort, cap norma exigeix que els llibres escrits per dones hagin de ser adaptats per directores. Però l’atracció de les cineastes per novel·les recents o relativament recents escrites per dones, no sempre d’ancoratge real o entorn de temes concrets (molts d’aquests llibres són de gèneres com el terror o la fantasia), és evident. No tots els projectes s’acaben concretant: de vegades l’opció dels drets d’un llibre caduca abans d’aconseguir el finançament de la pel·lícula. Però els citats en aquest article ja són una realitat o estan ben encarrilats per ser-ho. A les pel·lícules i sèries comentades poden sumar-se, per exemple, les adaptacions de diversos llibres de Mariana Enríquez. A l’espera d’anunciar-se qui adaptarà la seva celebrada novel·la Nuestra parte de noche, hi ha tres projectes més en marxa. La britànica Prano Bailey-Bond (Censor) portarà al cine el seu relat Las cosas que perdimos en el fuego, inclòs al seu llibre homònim. L’argentina Laura Casabé (Los que vuelven), treballa a La virgen de la tosquera, basada en dos contes del seu llibre Los peligros de fumar en la cama. I la mexicana Michelle Garza Cervera (Huesera) prepara l’adaptació del conte d’EnríquezEse verano a oscuras. Un altre llibre important que arribarà a la pantalla és Temporada de huracanes de Fernanda Melchor, en l’adaptació del qual per a Netflix treballa la cineasta mexicana Elisa Miller.