Actuació a Empúries

Sharleen Spiteri: «Texas és fidel al seu esperit»

  • El grup torna a Catalunya amb un concert al festival Portalblau de l’Escala, on presentarà les cançons del seu últim disc, ‘Hi’

Sharleen Spiteri: «Texas és fidel al seu esperit»

FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Sharleen Spiteri mai va imaginar que als 54 anys continuaria disfrutant tant de la música. La cantant i compositora de Texas, grup de rock i pop escocès sorgit a finals dels anys 80, transmet la mateixa alegria que quan era jove, amb una veu que manté fresca. Ella, que abans de ser rockera va ser perruquera, sempre ha tingut un do per arribar a la gent. I això es palpa en les seves cançons, tant les més clàssiques, com ‘I don’t want a lover’, ‘Black eyed boy’ o ‘Say what you want’, com les del seu últim disc, ‘Hi’, que han connectat amb un públic ampli.

Li agrada veure que ara als concerts de la banda acudeixen tant fans dels inicis com descendents d’aquests. «Tornar als escenaris després de la covid és una passada», diu Spiteri en una conversa telefònica abans de desplaçar-se a Catalunya per actuar al Fòrum romà d’Empúries aquest dijous, en el marc del Festival Portalblau. L’acompanyen els seus fidels Allie McErlaine (guitarra) i Johnnie McElhonne (baix) –que ja estaven amb ella quan Texas es va donar a conèixer el 1988–, així com Eddie Campbell (teclats), Tony McGovern (guitarra) i Cat Myers (bateria).

El confinament no va ser per a ella un període fructífer des del punt de vista creatiu. La cantant i guitarrista va perdre la seva mare abans de quedar-se tancada a casa per complir amb la llei quan va arribar la primera onada de covid i ho va passar malament. «He necessitat molt temps per processar la seva pèrdua. Durant la pandèmia no podia escriure perquè és delicat traslladar coses tan privades al paper. Ha de passar un temps per escriure sobre coses que et fan mal», comenta. «No podia posar-me a escriure perquè m’emocionava», recorda.

Tocar, viure, girar

‘Hi’, el seu desè àlbum d’estudi, editat el 2021, ha tornat a posar el grup en circulació. Hi participen Clare Grogan (cantant d’Altered Images) i Richard Hawley (exmembre de Pulp, ja amb sòlida carrera en solitari). I Wu-Tang Clan ha fet un remix de ‘Hi’, el tema que obre el disc. «Sento que a Texas hem evolucionat, però hem sigut fidels al nostre esperit. Si col·laborem amb algú és perquè hi ha una connexió. Qualsevol trobada amb un altre músic ha de sorgir de manera orgànica, ha de ser natural si vols que funcioni», afirma la líder de Texas, a qui li hauria agradat que el disc sortís abans. «El teníem gairebé acabat abans de la covid, però la sortida es va frenar. Vam pensar que les cançons podrien ajudar la gent. Vam pensar que podrien servir per animar-los», recorda. Ells també necessitaven animar-se, tornar a connectar amb la gent després d’una etapa en què la música en directe va deixar d’existir en la majoria del planeta a excepció d’Espanya, on els teatres i auditoris van reobrir les portes a partir de l’estiu del 2020.

Ningú sap el secret perquè una banda es mantingui a la superfície, però Spiteri apunta que estar a les verdes i a les madures és la clau per superar els vaivens de la indústria discogràfica, que s’ha transformat per complet en poc més d’una dècada. «La tecnologia avui facilita molt el treball i permet escoltar una enorme quantitat de música, una cosa que ajuda els artistes joves», ressalta. «Per més màquines que hi hagi, un disc mai es fa sol. Has de saber utilitzar els programes i estructurar una cançó. No és tan fàcil».

Per més màquines que hi hagi, un disc mai es fa sol. Has de saber utilitzar els programes i estructurar una cançó

Tornar a sortir de gira després del cataclisme de la covid ha sigut fonamental. Ho necessitava. «M’ha encantat retrobar-me amb el públic en festivals, sobretot a la Gran Bretanya. Des del Brexit, per a les bandes anar de gira a Europa s’ha tornat molt complicat», critica Spiteri. «Quan pujo a un escenari, cada vegada que canto un tema sempre penso que hi ha algú que ens està escoltant en directe per primera vegada. I quan estic a punt de cantar una melodia com ‘Black eyed boy’, que hauré cantat milions de vegades, també la interpreto com si fos la primera vegada».

Dels 10 discos del grup els que més repercussió han tingut han sigut ‘Southside’, la seva primera entrega, aparegut el 1989, ‘White on Blonde’ (1997) i ‘The Hush’ (1999). Spiteri també es va posar a prova amb els seus propis projectes en solitari amb dos àlbums, ‘Melody’ (2008) i ‘The movie songbook’ (2010). Cap va tenir la repercussió dels discos de Texas.

Notícies relacionades

En concert no sol recuperar cançons de la seva etapa en solitari, però sí que és possible que canti alguna versió, potser del seu estimat Al Green o del seu altre gran ídol, Elvis Presley. Ja ho veurem

Aquesta gira que celebra el 30 aniversari del seu primer disc també passarà per Barcelona. Texas actuarà el 7 de setembre a Razzmatazz.

Temes:

Texas