Crítica de música
Mika, un núvol de sucre ‘pink’ a Cap Roig
El cantant britànic nascut al Líban va recrear el seu personatge amb rivets ‘kitsch’ al festival de Calella de Palafrugell
Hauríem pogut pensar que el seu moment ja va passar, però Mika ha aconseguit retenir els focus afegint a la seva dimensió de cantant i creador de tonades la d’’entertainer’ i figura de l’espectacle, capaç d’exercir de jutge en la versió francesa de ‘La Voz’ i en l’italià ‘X Factor,’, i de copresentador en Eurovisió. D’aquí surt una criatura escènica cridanera, amb la seva desimboltura, el seu punt de ‘kitsch’ i la seva col·lecció de núvols de sucre pop, que vam poder assaborir aquest dissabte en la seva estrena al Festival de Cap Roig.
Però Mika no vol limitar-se a sortir a recórrer una sèrie de cançons, sinó que es proposa guanyar-se el públic amb els seus ‘gags’ i ocurrències, com la de començar a cantar el primer tema, ‘Lollipop’, des del seient de platea en el qual feia una estona que estava discretament assegut. I embolicant el repertori en una aura d’estat mental, allà on els cors de color rosa (en escena i entre el públic, en cartrons i globus) evoquen un món plàstic identificable. «El ‘pink’ és una filosofia», va arribar a dir, apuntant a aquells moments en què sospites que «la vida és una merda i necessites ballar».
L’herència de Mercury
Notícies relacionadesHi va haver dansa i galimaties, sí, entorn d’aquest cançoner de coloraines, que tant mira cap a la dinàmica electro-pop (’Origin of love’) com el melodrama rococó hereu de Queen: allà hi va haver ‘Tiny love’, una de les dues úniques mencions al seu últim àlbum, ‘My name is Michael Hellbrook’, llançat just abans de la pandèmia. Préstecs bastant visibles: ’Ice cream’ va sonar molt Prince. Hi va haver un tema més recent, ‘Yo-yo’, publicat el maig passat, que va conduir el concert cap a un estat més introspectiu, juntament amb ‘Underwater’, quan va explicar que la seva veu podia estar «una mica més feble» (va dir en català ajudant-se d’una traductora pujada del pati de butaques) a causa d’un episodi de covid-19 (el quart, va assegurar). S’ha de dir que gairebé no es va apreciar aquesta debilitat.
Mika té repertori per sostenir un concert (amb punts d’ancoratge com ara ‘Relax, take it easy’ o ‘Boum boum boum’), però no va confiar només en els seus temes, sinó en la simpatia i la connexió natural amb el públic. Aquí hi va haver una mica de desequilibri. De fet, només va interpretar 14 cançons en una mica més de 90 minuts, algunes molt estirades o entremesclades amb els seus monòlegs sobre la seva mare o evocant els seus intercanvis lingüístics a Sitges. Com si el ‘hit’ principal fos ell mateix, tot i que, a la fi, ningú va poder rivalitzar amb la muntanya russa de ‘Grace Kelly’, encenent el tram final amb el seu falset infinit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ACTUALITAT BLAUGRANA El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc
- Evolució demogràfica Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Les batalles del Madrid Florentino declara la guerra a tothom
- Jornades sobre història Cita d’intel·lectuals i militars a Poblet
- TELEVISIÓ I MAS Sandra Barneda