La societat medieval espanyola va construir les seves esglésies mirant al sol

És la conclusió d’un estudi liderat per la investigadora l’Institut d’Astrofísica de les Canàries Maitane Urrutia-Aparicio, que corrobora l’estreta relació entre el cel i l’orientació de les construccions de la Ruta Compostel·lana. Així mateix, demostra que les societats medievals ja incloïen el simbolisme temporal en l’edificació dels seus temples. Els últims resultats de la investigació s’han publicat a la revista Sustainability.

«L’objectiu principal de l’article era investigar la Ruta Compostel·lana com un canal de comunicació i propagació d’idees», explica Maitane Urrutia. I és que aquesta connexió de la societat es reflecteix en tota la ruta en diferents aspectes tècnics a l’hora de construir les seves esglésies, «com l’orientació, aspecte en el qual el cel és un referent clar», afirma. 

L’equinocci i diumenge de Pasqua són les alineacions més perseguides. No obstant, els resultats d’aquest estudi arqueoastronòmic revelen patrons culturals diferents depenent dels territoris i de les identitats polítiques i religioses que van intervenir en cada una d’elles. A Lleó, el pic més significatiu està relacionat amb la sortida del sol en l’equinocci eclesiàstic, el 21 de març, de manera similar a les esglésies preromàniques. Això indica una possible continuació de les tradicions prèvies. Tot i així, també són presents les orientacions pasquals. Al contrari, a les esglésies del veí regne de Castella, incloses les de la Rioja, predominen les orientacions cap a diumenge de Pasqua.

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

A Navarra s’observa una tendència cap a l’equinocci astronòmic i la Pasqua apareix, de nou, com a objecte secundari. Això va poder ocórrer perquè l’orientació equinoccial no es va obtenir per observació directa del sol sobre l’horitzó, sinó que podria haver sigut calculada mitjançant un mètode indirecte com el gnòmon, que projectava la seva ombra com en els rellotges solars, i permetia mesurar el pas del temps.

Finalment, les esglésies d’Aragó constitueixen un grup inusual, ja que presenten possibles alineacions cap a la sortida i la posta del sol el dia de Pasqua. «Vam detectar un cas similar a la regió muntanyosa de Palència, però de moment no ha sigut possible trobar una explicació satisfactòria per a cap d’aquests casos», explica Juan Antonio Belmonte, coautor del treball i investigador de l’IAC.