Crítica de llibres

‘Sarah Jane’ de James Sallis: un puzle anomenat ànima humana.

L’autor nord-americà de novel·la criminal construeix una xèrifa plena de matisos, dubtes i preguntes.

A Sarah Jane Pullman el seu pare li diu Bonica malgrat no ser guapa. A l’escola era coneguda per Cridanera i a l’església per S.J. o la Filla. Les persones som un cúmul de mirades i de reflexos, petites peces d’un puzle que no sempre és necessari completar per intuir la imatge que s’amaga darrere.

Notícies relacionades

‘Sarah Jane’ no té un argument lineal ni definit. En aquest aspecte s’assembla més a la vida que moltes altres ficcions que miren de desgranar els racons de l’ànima humana. Sembla que no hi passa res, i no obstant es relaten tants fragments d’experiències vitals que se’n podrien construir diverses trames. Sarah és filla d’un criador de pollastres, ha passat una temporada a l’exèrcit, i acaba com a xèrifa a la petita ciutat de Farr. I cap d’aquestes coses la defineixen com a persona.

A través d’una narració desordenada —però en absolut de manera casual— coneixerem una llarga llista de secundaris que tenen el mateix protagonisme que Sarah o el seu antecessor en el càrrec de la policia, Cal. Tot està explicat per mitjà d’una espècie de diari en què Sarah reflexiona sobre la identitat i com el nostre lloc de procedència pot arribar a condicionar tant la nostra vida com els successos a què ens veiem exposats. Tot i que no estem davant una història trista per si mateixa, la melancolia i el descoratjament tenyeixen de gris el llibre a través del to i la quantitat de preguntes —més que respostes— que es deixen a l’aire. ‘Sarah Jane’ trenca amb les normes del que coneixem com a ficció criminal i, gràcies a això, és molt més negra que la majoria de les obres que s’etiqueten com a tals.