Exposició:

Marguerite Duras escriptora, cineasta i guionista es projecta a Barcelona

La Virreina obre una retrospectiva que recorre la vida i el conjunt de l’obra de la creadora francesa

Marguerite Duras, més enllà de la influent escriptora, autora de 56 llibres, va ser una cineasta creadora de 19 pel·lícules, una desena de guions cinematogràfics i una vasta producció televisiva. La vida d’aquesta autora és la que, fins al 2 d’octubre, es podrà explorar a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, en una retrospectiva que recorre per primera vegada a Espanya la vida i el conjunt de la seva obra. La mostra està comissariada pel director del centre, Valentín Roma, igual que les altres dues exposicions que s’inauguren en paral·lel: ‘Imatges buides’, que reuneix un conjunt d’obres d’Oriol Vilapuig, i ‘A les entranyes de la bèstia’, materialització d’un còmic dels veneçolans Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, sobre la història d’un emblemàtic edifici abandonat a Caracas.

La mostra de Duras (Gia Dinh, Saigon, 1914 - París, 1996) es construeix a través de la combinació de composicions totalment diferents, un desordre conscient que la fascinava i que fa que, en una mateixa sala, hi hagi un dels seus llibres penjant de la paret, una pantalla que mostra fragments de gravacions de les seves pel·lícules, la declaració en contra de la insubmissió en la guerra d’Algèria... Un curiós conjunt que és resultat de reunir obres en què l’artista denunciava els règims colonials.

«Problemes terribles»

El conjunt de les seves obres està disposada de manera que es construeix un trajecte gairebé biogràfic al voltant de la seva vida i del seu caràcter, que no sempre van ser fàcils. «Ella era una persona que tenia una sensibilitat tremenda, però també uns problemes terribles», explica el comissari al parlar sobre l’alcoholisme que va patir Dures durant gran part de la seva vida. «Però per coses com aquestes el seu estil és apassionant [...] Crec que tots els que escrivim l’hem copiat en algun moment, però és que després de veure el que feia et quedes amb la sensació que és tan bo, que t’agradaria poder haver-ho fet tu mateix», afegeix.

El recorregut permet seguir l’experiència de Duras al Vietnam on va créixer com a filla de colons francesos, les vicissituds del ‘grup de la rue Saint-Benoît’, el trauma de la segona guerra mundial, l’expulsió del partit comunista francès per «nimfòmana, arrogant i de moral lleugera», i maig del 68.

Projecció de pel·lícules

A finals dels 60, «descontenta amb les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres literàries, Duras entra més decididament al món del cine», afegeix. Organitzada en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, la mostra compta amb una sala on se succeeixen projeccions al complet d’alguns dels seus films: ‘Destruir, dice’ (1969), ‘Le camion’ (1977), ‘Aurélia Steiner’ (1979), ‘Agatha et les lectures illimitées’ (1981) i ‘Los niños’ (1984).

«Visitar aquesta exposició és com emprendre un viatge entre documents, permet comprendre on reposa la ment de l’autora, en tots els camps. La seva voluntat sempre és treballar en un nou paràmetre, desordenar i passar a una altra cosa», explica Roma davant una successió de cartells de les seves pel·lícules, revistes de cine, antologies d’articles i material fotogràfic, material que ha sigut cedit, en part, pel fill de Duras, Jean Mascolo.

Còmic i censura a Veneçuela

Les vinyetes de Bonadies i Olavarría prenen vida en ‘A les entranyes de la bèstia’, visitable fins al 5 de juny, una narració visual de la realitat de Veneçuela, explicada a través de la història de La Torre de David, un gratacel de 45 pisos abandonat al centre financer de Caracas. El que prometia ser la insígnia d’un pla urbanístic que dinamitzaria l’economia del país, es va convertir en el refugi per a les gairebé 4.500 persones que el van ocupar després de la crisi econòmica de 1994.

Els autors van crear uns dissenys tan explícits i sense embuts que no van superar la censura veneçolana. «En un país en què no hi ha cap tipus de llibertat, aquest és un material radical», afirma Olavarría.

Vida i mort

Notícies relacionades

78 instantànies exhibides al llarg d’una paret de 21 metres de longitud, un passadís creatiu format a partir d’imatges tretes de context, amb què Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) tracta temes com el fil entre la vida i la mort, i l’expressió mitjançant la corporalitat, formen l’exposició que li dedica la Virreina (fins al 2 d’octubre).

L’artista explora la naturalesa de la imatge com una porta oberta. Un univers en constant construcció que necessita la col·laboració del públic per ser completat. «Sempre s’estan construint, m’acompanya la idea d’inestabilitat. És l’espectador que, amb el seu imaginari, ha d’omplir els buits», explica Vilapuig.