Els llibres que ens esperen aquest 2022

Paraula de dona

Elles marquen el pas dels llibres internacionals. És el cas de ‘Grand Union’ (Salamandra) en el qual la britànica Zadie Smith, que recentment va abandonar la seva residència a Nova York per tornar a Londres, reuneix relats vibrants i contundents escrits a través dels anys. Amb ‘Una casa propia’, una altra anglesa, Deborah Levy (Literatura Random House) tanca la seva autobiografia en la qual els records li serveixen per reflexionar sobre la seva identitat com a dona; sense oblidar Tessa Hadley que amb ‘Amor libre’ (Sexto Piso / 1984) consolidarà encara més el seu pacte amb els amants de les factures més clàssiques. D’Holanda arriba ‘Mi querida favorita’ de Marieke Lucas Rijneveld (Temas de hoy) que va guanyar el Booker internacional amb el seu primer llibre. El classicisme també marca les novel·les de la nord-americana Elizabeth Strout que a ‘Ay, William’ (Alfaguara / 1984) recupera la protagonista de la seva novel·la ‘Me llamo Lucy Barton’ per rememorar una relació matrimonial. Sense oblidar la recuperació de la novel·la gòtica ‘Hangsaman’ (Minúscula) de la gran autora de terror Shirley Jackson.

De Premis Nobel i d’altres

Una nova traducció de ‘En la orilla’, obra cabdal del sorprenent premi Nobel tanzà 2021 Abdulrazak Gurnah (Salamandra) coincidirà a les llibreries amb l’última novel·la d’un altre nobel, ‘Las noches de la peste’, del turc Orhan Pamuk (LRH), que en plena pandèmia va sentir la necessitat d’explorar les del passat, la de la pesta bubònica que va afectar l’Àsia a principis del segle XX. Juntament amb ells bo serà prestar atenció a dos valors segurs: Nickolas Butler i el seu ‘Buena suerte’ (Asteroide / Periscopi), una faula sobre l’ambició situada en les Muntanyes Rocalloses, i el veterà autor grec nacionalitzat suec Theodor Kallifatides, que a ‘Timandra’ traça un retrat en primera persona de la dona que al segle V aC va convocar les millors ments de la seva generació i va ser l’amant d’Alcíbiades. Galaxia Gutenberg publicada l’edició i en castellà. Menció especial mereix la deliciosa ‘El señor Wilder y yo’ de Jonathan Coe (Anagrama) en la qual recrea el rodatge de ‘Fedora’, la pel·lícula testamentària del director i una emocionant reflexió sobre el significat de la maternitat.

Plusmarquistes de les vendes

A la seva mort, John Le Carré va deixar al calaix la novel·la ‘Proyecto Silverview’ (Planeta / Ed. 62) una novel·la d’espies al vell estil en què el protagonista s’enfrontarà a un dilema típicament ‘lecarreià’: optar entre el deure cap al seu país i les seves pròpies exigències ètiques. Amb ‘Violeta’, Isabel Allende (Plaça & Janés), la supervendes xilena recorre cent anys d’història, els que viu la protagonista titular que va néixer en ple esclat de la grip espanyola. El tercer as d’aquest trio guanyador és ‘El castillo de Barbazul’ (Tusquets) amb què Javier Cercas tanca la seva trilogia protagonitzada per Melchor Marín, en un futur pròxim en què el mosso ha abandonat el cos però torna a la investigació per descobrir el parador de la seva filla desapareguda.

En castellà d’aquí

La collita ve carregada de propostes inapel·lables, com ‘Cinco inviernos’ (Alfaguara), amb el qual Olga Merino reafirmarà sens dubte la bona recepció de la seva novel·la ‘La forastera’. Una mica més que unes reflexives memòries en les quals l’autora recupera els anys que va viure com a corresponsal a Moscou en els 90 a partir dels diaris escrits ‘in situ’. Amb ‘Una historia ridícula’ (Tusquets), Luis Landero afila la seva acreditava habilitat per a la comicitat seguint les penúries romàntiques del seu protagonista. Mentre que Carlos Zanón segueix a ‘Love Song’ (Salamandra) tres músics embarcats en una gira pels càmpings de la costa amb cançons del 1985 en el seu repertori; Jorge Carrión aborda la relació entre l’home i la màquina –un tema que l’apassiona– en una novel·la ‘Todos los museos son novelas de ciencia ficción’ (Galaxia Gutenberg) que pot també interpretar-se com un catàleg d’una exposició i ‘El libro de todos los amores’ d’Agustín Fernández Mallo (Seix Barral), una novel·la filosòfica d’atmosfera futurista.

En castellà d’allà

La literatura llatinoamericana tindrà presència amb ‘Melvill’ (Literatura Random House), homenatge metaliterari als clàssics en el qual l’argentí Rodrigo Fresán es val de les figures d’Herman Melville i el seu pare (que firmava el seu cognom sense e) per aprofundir en l’obsessió de l’escriptura. Des de Xile arriba ‘Soy una tonta por quererte’ (Tusquets) de l’escriptora trans Camila Sosa que va ser descoberta aquí amb ‘Las malas’ i com a recuperació, però amb honors de novetat, caldrà prestar atenció a ‘Nosotros los Caserta’ (Tusquets), una excèntrica saga familiar de l’argentina Aurora Venturini, una autora ja desapareguda que va consolidar la seva fama als 80 anys.

En català

A ‘El monstre de Santa Helena’ (La Campana / Alfaguara) s’aprecia que la fantasia d’Albert Sánchez Piñol no té límits: en aquesta ocasió es val de l’últim exili de Napoleó per armar una intriga en la qual l’emperador no és l’únic monstre de la desolada illa atlàntica. No poca intensitat s’espera també de ‘Les muses’ (Comanegra), novel·la pòstuma de l’autor maleït i autodestructiu de la literatura catalana, Jordi Cussà, mort el 2021 als 60 anys. Molt esperades seran també ‘Mamut’ (Club Editor / LRH) d’Eva Baltasar que després de ‘Permagel’ i ‘Boulder’ tanca un tríptic sobre dones poc convencionals i ‘Ràbia’ del mallorquí Sebastià Alzamora, sobre la relació que un home solitari i una mica al marge de la societat, manté amb el seu gos.  Sense oblidar ‘Els possessius’ (Amsterdam), novel·la de Jenn Díaz en la qual torna a desplegar el seu univers intimista que pren com a referència Natalia Ginzburg.

No ficció

En el seu retrat ‘El gran sucesor’ (Capitan Swing), la periodista i gran coneixedora d’Àsia, Anna Fifield estableix un perfil alhora fascinant i terrorífic del líder coreà Kim Johng Un, que va ser un jove enamorat del bàsquet i criat a Suïssa que avui s’erigeixen dictador de Corea del Nord, un dels països més secrets del món. Al músic Santiago Auserón no li falta ambició: en l’assaig ‘Arte sonora’ (Anagrama) desplega un gran aparell teòric sobre la música a la Grècia clàssica i la seva relació amb altres arts. I a ‘Caminos de intemperie’ (Galaxia Gutenberg) el molt savi Ramón Andrés, molt crític amb la societat d’internet, li dona voltes a l’ofici d’escriptor apuntalant l’experiència en la música i l’art, dues cartes fonamentals en el seu pensament. Una biografia molt interessant serà la del poeta Gabriel Ferrater, ‘Vèncer la por’ (Ed. 62) firmada per Jordi Amat. I si algú tingués dubtes sobre quin és el poder dels monopolis haurà de llegir ‘A l’ombra d’Amazon’ d’Alec MacGillis (Península / Periscopi).

Negra i criminal

Notícies relacionades

Festa

A Sabrina no se li va escapar una teta

L’apartat policíac i criminal també promet: pel que fa als autors locals cal estar al corrent de ‘Los nombres prestados’ d’Alexis Ravelo (Siruela) que va guanyar el  Premi Cafè Gijón de novel·la, i a ‘Spanish Beauty’ d’Esther García Llovet (Anagrama) qui revalida aquí tot el que va aportar en la formidable ‘Gordo de feria’. Una mirada a la producció forana ens porta ‘Bobby March vivirá para siempre’ d’Alan Parks (Tusquets) i ‘El mentalista’ (Planeta / Columna) de Camilla Lackberg que aquesta vegada s’ha aliat amb un expert en agilitat mental i suggestió, Henrik Fexeus, per armar aquesta novel·la.

Celebracions i recuperacions

Els centenaris s’amunteguen aquest any. Quan es compleix un segle de la publicació de la novel·la que va obrir la porta a la modernitat i quan encara no s’ha invalidat la seva càrrega transgressora, dues editorials com Lumen i Galaxia Gutenberg ofereixen dues precioses edicions de l’‘Ulises’ de James Joyce, tot i que en el cas de la segona tingui l’al·licient dels dibuixos inèdits que va realitzar Eduardo Arroyo i que van quedar en repòs pel veto al seu dia del net de l’autor. Més inèdits: ‘Los setenta y cinco folios’ (Lumen) de Marcel Proust que a tall d’esbossos primitius de la seva obra magna ‘En busca del tiempo perdido’ van ser trobats després de la mort del seu propietari Bernard de Fallois i ara veuen la llum. Un altre centenari, el de José Saramago, portarà per part d’Alfaguara la reedició de tota l’obra del Nobel portuguès a la qual s’ha d’afegir ‘Saramago. Sus nombres’, un àlbum biogràfic que reuneix fragments de la seva obra i fotografies. Altres centenaris de sengles naixements, el de Pier Paolo Pasolini porta de tornada els seus imprescindibles ‘Escritos corsarios’ (Galaxia Gutenberg), mentre que el del poeta José Hierro té la seva celebració amb un altre llibret biogràfic de Jesús Marchamalo, ‘Hierro fumando’ i l’imprescindible volum ‘Vida’ que integra poemes, dibuixos, pintures, fotografies i textos biogràfics (tots dos a Nórdica). Capítol a part mereix la desitjable edició de ‘La Regenta’ de Clarín, en edició d’Ignacio Echevarría, a la col·lecció de tapa dura d’Alba.