A Cadis
Localitzada una estructura que podria ser el temple de Melqart i Hèrcules
Si la troballa s’arribés a confirmar, podria resoldre una de les grans incògnites de l’arqueologia
Una investigació ha trobat unes restes que podrien pertànyer al mític temple fenici-púnic de Melqart i Hèrcules a Cadis (al sud d’Espanya). L’estructura, ubicada a una profunditat d’entre tres i cinc metres i d’unes dimensions de 300 metres de llarg i 150 d’ample, s’ha localitzat en una zona entre Camposoto (San Fernando) i Sancti Petri (Chiclana). Si la troballa s’arribés a confirmar, podria resoldre una de les grans incògnites de l’arqueologia.
Localitzar-lo ha sigut possible gràcies a mètodes de teledetecció realitzats per Ricardo Belizón Aragón i Antonio Saéz Romero, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla. Tots dos han escorcollat imatges de la zona, des de documents de l’Institut Geogràfic Nacional a ortografies d’un vol americà de 1956, i les han sotmès a processos digitals que han permès visualitzar-les.
A part de l’estructura, al seu costat també s’han trobat restes del que podrien ser espigons, una estructura portuària interior i altres edificacions que indicarien que allà hi va haver una ciutat romana que podria ser de la mida de Baelo Claudia, un paisatge social completament diferent al que s’estimava fins ara en aquesta zona en la qual es buscava el temple Melqart (Hèracles per als grecs i Hèrcules per als romans).
Un temple molt buscat
A més, l’estructura guarda correlació amb la informació que autors clàssics com Estrabó, Sili Itàlic, Posidoni o Filòstrat donaven d’aquest famós santuari, que descrivien en un entorn canviant, subjecte a les marees i a prop de la costa.
Des del segle XVIII s’han anat localitzant restes (monedes, escultures...) que confirmaven que el temple buscat era en aquesta zona i des dels anys 70 del segle XX s’han realitzat diverses intervencions arqueològiques i sondejos que han servit per ubicar altres restes, però no per localitzar el temple. Amb aquesta investigació es creu haver trobat la plataforma en la qual hi havia aquest buscat temple.
Possibles dificultats
L’investigador Ricardo Belizón ha mostrat la seva alegria i «impacte» per haver realitzat aquesta troballa en el curs dels treballs per a la seva tesi doctoral i s’ha mostrat, juntament amb Antonio Sáez, caut: «Som científics, el temps i la investigació ens dirà si és o no és», han comentat després d’explicar que ara s’inicia un treball de «molts i molts anys» per corroborar la seva teoria. «Ara mateix és una conjectura», han afirmat.
Unes tasques que es veuen dificultades perquè l’espai està sotmès a corrents marins, mala visibilitat i marees, que amb prou feines permeten fer sondejos de busseig durant tres hores seguides.
Continuen amb la investigació
La delegada a Cadis de la Conselleria de Cultura i Patrimoni Històric, Mercedes Colombo, ha assegurat avui en la presentació d’aquesta investigació al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Cadis, que s’aconseguiran els fons necessaris per continuar aquesta investigació atesa «la importància» de la troballa i el seu «gran interès arqueològic».
El director del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla, Francisco José García, ha assegurat que es tracta d’una troballa «de primer nivell», d’«enorme importància històrica» perquè «forma part de l’ADN de la cultura occidental i de la història d’Andalusia». Ha lloat la «discreció», la «meticulositat» i la prudència de la investigació: «Soc reticent a l’arqueologia-espectacle que està en voga ara, però en aquest cas la troballa és espectacular».
Notícies relacionadesAquesta troballa és fruit de la col·laboració entre investigadors de la Universitat de Sevilla i la Conselleria de Cultura i Patrimoni Històric, en el marc del «Projecte Ergasteria».
El lloc en el qual s’ha trobat aquesta estructura està a uns quatre quilòmetres del que recentment va apuntar una altra investigació d’experts de les universitats de Còrdova i Cadis, que van ubicar el més vell i famós santuari d’Occident al Turó dels Màrtirs a San Fernando i no a l’illot de Sancti Petri, el lloc en el qual se’l buscava fins aleshores i en el qual podria haver sigut definitivament localitzat.
