Cansats, però amb la Lliga encarrilada

Flick no va poder rotar i, en el primer assalt dels tres que viuran el Barcelona i l’Atlètic en 11 dies, es va veure obligat a alinear el seu onze més titular amb Pedri, Lamine, Fermín, Cubarsí... Cholo, per la seva banda, va donar descans als seus titulars, que arribaran amb les bateries carregades al compromís de Champions. Veure Nico defensant Lamine resultava una anomalia que no es repetirà en el duel europeu. I a l’onze matalasser hi sortien jugadors que no eren precisament habituals com Obed Vargas o Almada.

Marcos Llorente ho veia amb les seves ulleres grogues des de la grada, Julián Álvarez, Hancko i Lookman, des de la banqueta, i Oblak i Pubill finalitzant la recuperació per estar aptes a la Champions. Tot i així, l’Atlètic li va fer partit, li va exigir i fins i tot es va poder avançar amb dues ocasions claríssimes de Griezmann en què es va confirmar que el punt feble del Barça és la seva porositat defensiva. Especialment a la banda dreta, on Cancelo i Rashford no tanquen el carril. Amb l’anglès fent de Raphinha i Fermín de fals 9 per davant d’Olmo, les mirades estaven posades en Lamine Yamal. Fermín va poder estrenar el marcador, però Musso va saber tancar bé la porteria.

Simeone volia ritme, vertigen, exigència, diversió, duels... El Cholo buscava buidar els pulmons i carregar les cames dels blaugranes. Era un Atlètic ferotge, amb pressió alta i molta agressivitat defensiva. El pas dels minuts va disparar un partit boig encoratjat pel Cholo des de la banda. Una rematada de Lamine va tocar el pal local, però va ser Giuliano, el llebrer atlètic, que va obrir el marcador i va donar una alegria al Reial Madrid d’Arbeloa.

Dues víctimes culers

El gol atlètic es va cobrar una víctima inesperada, Araujo, que va marxar a la banqueta a col·locar-se gel a la cuixa. I 75 segons després del gol de Giuliano va empatar Rashford. Hi va haver temps fins i tot perquè Simeone júnior, Olmo, Koke i Fermín hi afegissin picant amb una bronca perquè el xoc tenia electricitat. El que volia Simeone, tot i que la mala notícia va arribar en forma d’expulsió de Nico, que va deixar els locals en inferioritat abans del descans.

El partit es va cobrar una segona víctima blaugrana, la de Marc Bernal, que després d’entrar per Araujo va marxar tocat en un turmell. Simeone va buscar en les profunditats de la seva banqueta, d’on va treure Morcillo, del planter, i el jove Taufik, un noi de 18 anys nascut a Ghana.

De l’equip que va jugar des del minut 70 en endavant de l’Atlètic, només Ruggeri i Nahuel Molina estaran sobre la gespa del Camp Nou dimecres que ve. El darrer gol de Lewandowski va premiar la tenacitat dels de Flick i va ampliar la distància amb el Reial Madrid a set punts, però Simeone, a qui no seduïa especialment la idea d’ajudar el Reial Madrid, va quedar satisfet per haver exigit al Barça durant 88 minuts. Tots contents. Tots menys Lamine, que va marxar enfadat del camp i que ni tan sols va celebrar el gol final de Lewandowski que donava els tres punts al Barça.

Hansi Flick celebrava el triomf "en un partit que hem controlat i hem aconseguit tres punts molt importants", va assegurar. El tècnic va explicar que "Lamine va marxar enfadat perquè no va aconseguir marcar i ho va intentar diverses vegades". Mentre Eric Garcia reconeixia que tots sabien el que havia passat a Mallorca. "Aquest triomf suposa un salt important", va acabar.

«Sabíem el que havia passat a Mallorca. Aquest triomf és un salt important i estem molt contents»

ERIC GARCIA - Jugador del Barcelona

Notícies relacionades

Un Madrid indolent i espès es deixa mitja Lliga a Son Moix

Doble cop al Reial i a l’Atlètic

«Hem controlat el partit i hem aconseguit tres punts molt importants»

Hansi Flick - Tècnic del barcelona