Polèmica

Salut mental i ‘realities’, un debat que es reobre per la mort de Forqué

  • L’estrès i l’exposició a què se sotmeten els concursants d’aquest tipus de programes poden ser molt negatius per a determinats perfils amb patologies prèvies

Salut mental i ‘realities’, un debat que es reobre per la mort de Forqué
4
Es llegeix en minuts

La mort de Verónica Forqué, que segons les primeres investigacions s’hauria tret la vida, ha tornat a reobrir el debat sobre salut mental i telerealitat. Aquest tipus de formats, al qual es pot adscriure Masterchef Celebrity, basen bona part del seu interès en la interacció entre els personatges i la capacitat d’aquests per suportar grans dosis de pressió i estrès. Escollir perfils amb molta personalitat i que donin joc és clau, però quan es tracta de persones vulnerables o amb un historial psicològic complicat, la cura s’hauria d’extremar. Perquè a l’anterior s’hi afegeix l’exposició que els concursants tenen al davant els espectadors i el consegüent retorn que reben a les xarxes socials, sovint insults o comentaris demolidors. 

Moltes veus han posat en qüestió la presència, en un concurs tan competitiu, d’un perfil com el de Forqué, amb un historial de patologies prèvies –diverses depressions, pensaments suïcides reconeguts per ella– i una inestabilitat emocional que va ser evident des de les primeres emissions. L’actriu va tenir en tot moment una conducta erràtica i uns enfrontaments amb la resta de concursants que feien evident que no estava bé, fins al punt d’abandonar el programa dient que estava «esgotada». 

En unes jornades celebrades per les revistes Telva i YoDona durant el Dia Europeu Contra la Depressió, el passat 1 d’octubre, l’actriu va declarar: «Si d’una depressió no n’arribes a saber la causa –tot i que et curis amb els antidepressius que et treuen d’allà, són oli en un llum–, mai acabaràs de sortir-ne. És essencial saber per què et vols morir cada dia quan obres els ulls al matí». Forqué va parlar obertament en aquesta ocasió dels episodis pels quals havia passat, com ja ho havia fet abans per televisió. També va dir que la depressió «és una malaltia. Més que banalitzar-la, el que fa la societat és evitar parlar-ne. Ningú vol que li parlin de la mort, i el que vol un deprimit és morir-se».

Situacions que no ajuden

«Si sobre un llit psicopatològic i una història clínica de depressió, l’individu es veu sotmès a haver d’afrontar situacions altament estressants que a més seran exposades davant milers d’espectadors o, per a més escarni, que poden ser jutjades sense pudor per més milers de persones a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, la fórmula que farà explotar els pensaments suïcides i les conductes contingents amb aquells és perfecta», explica el doctor Andrés Arriaga, Psicòleg General Sanitari. 

«Sense conèixer el grau de preocupació que els responsables d’un programa de telerealitat tenen respecte del passat psicoemocional dels que concursen allà, no sé si existeix una avaluació rigorosa del nivell de vulnerabilitat prèvia i susceptibilitat davant esdeveniments estressants dels participants –continua Arriaga–. El que sí que sé és que en molts mitjans i programes de televisió proliferen la mofa, l’acudit implacable sobre el feble, el riure golafre, el diagnòstic maniqueu i el grapeig de paraules com ara ‘boja’. ¿On és l’ètica de l’espectacle? De cap manera es pot dir que Verónica Forqué s’hagi tret la vida per haver participat en un reality. Però la seva participació pot haver contribuït que la ideació suïcida passés a conducta». 

Notícies relacionades

Shine Iberia, productora de Masterchef Celebrity, es va limitar ahir a mostrar les seves condolences a través del seu compte de Twitter i no va voler respondre a aquest diari sobre els protocols utilitzats pel programa. De tota manera, les crítiques que inundaven les xarxes no s’adreçaven només als responsables d’aquest tipus de formats, sinó també a les actituds de molts espectadors. Alguns usuaris van recollir part dels comentaris rebuts per Forqué en el seu compte d’Instagram durant l’emissió del concurs, entre els quals es podien llegir «insuportable, grollera», «tant de ioga per a no res»; «no necessites ioga, necessites medicació»; «no es pot ser més porca a la cuina» i «aquesta senyora hauria de ser al frenopàtic». 

El debat sobre telerealitat i salut mental ha arribat a les institucions en països com el Regne Unit, on el Parlament va fer una investigació específica arran del suïcidi de dos concursants que havien passat pels programes The Jeremy Kyle Show i Love island. El tabloide The Sun va arribar a comptabilitzar llavors un total de 38 participants que s’haurien tret la vida en diferents països i en emissions tan populars com Real Housewives of Beverly Hills i les versions nord-americanes de Pesadilla en la cocina i La Voz.

Temes:

Reality show