Música "fora de moda"

Leonor Watling i Leo Sidran es coneixien des de fa "15 o 17 anys" i, tot i que ella viu a Madrid i ell, a Nova York, feia molt que flotava entre tots dos el pla de fer un àlbum junts. "Un disc amb les seves cançons que més m’agradessin, produït per ell i cantat per mi, que al final hem cantat tots dos. Ho hem acabat fent de manera molt improvisada i en poc temps, gairebé en un moment", explica ella a propòsit d’aquest treball, titulat inevitablement Leo & Leo, que la parella presenta avui, acompanyat per The Groovy French Band, al Conservatori del Liceu, dins del Festival de Jazz de Barcelona.

El gruix de l’àlbum l’aporten noves versions de cançons de la discografia de Leo Sidran, compositor i multiinstrumentista de llarg currículum (fill del jazzman Ben Sidran i productor de l’oscaritzat tema Al otro lado del río, de Jorge Drexler, el 2004), si bé hi ha novetats, com un parell de lletres de Watling i aquesta peça anomenada It’s never too late, que mostra "un fil conductor", apunta el músic. "Passaven els anys i el projecte no es materialitzava, fins que un dia ens vam dir: ‘Podem fer-ho’", revela. Watling afegeix amb bon humor que la seva decisió de treure’s el carnet de conduir, "amb 49 anys", va ser un detonant. "Jo li deia que no podia més amb el llibre de l’autoescola, i ell em deia: ‘Leonor, ‘it’s not too late’, ¡mai és tard per fer una cosa nova’!

Una altra idea destacada la reflecteix el tema The art of conversation, que va donar títol a un disc de Sidran del 2021 i que aquí adquireix un altre vol. "Perquè l’àlbum és una conversa entre ella i jo en la qual parlem de com veiem les coses", explica. Per a Leonor Watling, "una conversa requereix una escolta activa i una predisposició a aprendre o a canviar d’opinió", la qual cosa contrasta amb la tendència actual "als monòlegs a força de notes d’àudio de WhatsApp". Per a Sidran, "una bona conversa és com una bona jam session". Ho explica en un fluid castellà, cultivat quan va estudiar Filologia a Sevilla, seguint l’estela hispanòfila del seu entorn familiar.

Jazz, blues, funk i soul

Notícies relacionades

‘L’estrany’ de Camus segons Ozon

El Molino ha d’afrontar obres per deficiències acústiques

La seva música desprèn senyals de jazz, blues, funk i soul, però "el que mana" són les cançons, remarca Sidran. El propòsit era reflectir "la cruesa d’una banda en directe", i per aquest motiu hi ha més instrumentacions del trio parisenc The Groovy French Band que seves. Allà, Watling va fer un paper cordialment coactiu, tal com fa notar entre rialles. "Jo el renyava cada vegada que notava que hi havia afegit alguna cosa seva: ‘¿Aquí has tocat, veritat?’". Tots dos caminen lluny de les autopistes comercials, però se senten "orgullosos" d’haver creat una obra tan "fora de moda".

A tot això, Marlango, l’entesa de Leonor Watling i Alejandro Pelayo, ¿existeix? Fa dos anys es va parlar de dissolució. "Estem fent una pausa", respon ella. Va sorgir la idea de portar a terme una gira de comiat, revela, "que és una operació molt rendible", però la van frenar. "Tinc il·lusió pel fet que, de sobte, l’Alejandro i jo tinguem coses per explicar. ¿Tornarem? Tant de bo".