Així es reparteixen els 20 milions de la cocapitalitat cultural i científica de Barcelona

Un reial decret aprovat aquest dilluns en el Consell de Ministres permetrà l’arribada de 20 milions d’euros per finançar la cocapitalitat cultural i científica de Barcelona aquest 2021. Aquest finançament, suspès des del 2011, va tornar a activar-se després de l’acord assolit per l’alcaldessa Ada Colau i el president del Govern central, Pedro Sánchez, el febrer del 2020 que reconeix Barcelona com a capital cultural i científica d’Espanya, juntament amb Madrid. Gairebé a punt d’acabar el 2021 arribaran les 37 ajudes negociades. Tindran forma de subvenció directa del Ministeri de Cultura i Esport, el de Ciència i Innovació i l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM). Es destinaran 17,5 milions d’euros a cultura i 2,5 milions a les principals institucions culturals dedicades a la divulgació científica.El Festival Grec, amb 1.570.000 euros, a la Fundació Picasso amb 1.500.000 euros i a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana amb 1.100.000 euros, l’Auditori amb 1 milió d’euros i el Liceu amb 800.000 euros són algunes de les principals institucions culturals beneficiades. «La subvenció els ajudarà a salvar, a quadrar els seus balanços, en un any que ha sigut especialment dur a causa de la pandèmia», destaca Jordi Martí, el tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat.

Hi ha quatre grans àmbits a què es destinaran els fons aquest any. Primer, el de les institucions que han patit més durant la pandèmia, aquelles que depenien de la venda d’entrades i haurien tancat amb un gran dèficit pressupostari aquest 2021. Un altre apartat són els centres o activitats relacionats amb el pla de ciència de la ciutat, que inclou des del Barcelona Supercomputing Center (600.000 euros) fins a la Biennal de Ciència (500.000 euros) i el Museu de Ciències Naturals, amb 880.000 euros, dels quals 250.000 aniran al projecte arquitectònic per recuperar l’edifici històric del parc de la Ciutadella. La innovació cultural també es beneficia de la partida del 2021 de cocapitalitat: el Canòdrom rebrà 300.000 euros i festivals com el Festival Llum realitzat aquest cap de setmana, 900.000 euros. A més hi haurà una partida de 4 milions per a reformes i projectes arquitectònics.

2,3 milions per al MNAC

El MNAC, per exemple, rebrà 2,3 milions d’euros (1,4 milions es destinaran a la seva ampliació arquitectònica i 800.000 euros a exposicions). El Museu Nacional d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) també comptarà amb un milió per construir l’edifici annex a la plaça dels Àngels i 200.000 euros per a exposicions. La Fundació Miró rebrà 1 milió d’euros, la Fundació Tàpies, 650.000 euros

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

«Aquesta forma de finançament pal·lia un desequilibri i una injustícia», va assenyalar Martí, que espera encara més ajudes en el futur per equilibrar la balança entre la despesa en cultura de l’Estat a Madrid i a la capital catalana. Per a l’any vinent ha anunciat que els fons de cocapitalitat estaran inclosos en els Pressupostos generals de l’Estat. Rondaran també els 20 milions, «tot i que hi pot haver lleugeres variacions».

Barcelona destina gairebé el 6% del seu pressupost a cultura, i continuarà mantenint el mateix compromís amb el sector malgrat l’esperada injecció de diners. Martí va aclarir que, a diferència de l’últim conveni de cocapitalitat firmat amb el Govern de Zapatero, aquest nou conveni no inclou altres aportacions directes que l’Estat fa en consorcis en els quals participa com el del Liceu, el del Macba o el de l’Auditori. Ara tot queda molt més clar. Malgrat la «satisfacció» per recuperar una partida necessària, Martí adverteix que són lluny de l’objectiu marcat. «En el futur haurien de créixer tant la presència de l’Estat en les nostres institucions com els fons de cocapitalitat», va remarcar.