Crítica de teatre
‘La mala dicció’: Jordi Oriol i el do de la paraula
La ‘Trilogia del lament’ es tanca al Lliure de Gràcia amb un brillant text inspirat en ‘Macbeth’ amb la direcció de Xavier Albertí
Al principi existia la paraula, però després la paraula es va fer carn, i teatre. Jordi Oriol remata el seu evangeli escènic amb ‘La mala dicció’, tancament de l’audaç ‘Trilogia del lament’ que aquests dies s’ha pogut disfrutar íntegra al Lliure de Gràcia. La nova peça corona un dels exercicis escènics més fascinants dels últims anys, una orgia lingüística en tota regla que retorça de forma sonora i semàntica el català fins a portar-lo a quotes inèdites.
Shakespeare posa la base d’una «per-versió» dramatúrgica en tota regla. Si en un primer i despullat monòleg la inspiració va arribar a través de ‘Hamlet’ (‘La caiguda d’Amlet’), i la segona entrega sobre ‘La tempesta’ (‘L’empestat’) va introduir també Albert Camus en un sonor piano oceànic, ara ‘Macbeth’ aporta els ingredients per al conjur de significats. El Marc i la Bet en són els protagonistes però no està en joc el tron d’Escòcia sinó la capacitat per retenir la paraula. El crim dels traïdors aspirants és de naturalesa pirandeliana, i la parella es revela armada de versos i jocs de sentit en una espiral que embriaga de principi a final.
Ecos diferents
Arrenquen inspirats per aquest altre rei de l’escena, l’Ubú d’Alfred Jarry, amb la seva inicial exhortació escatològica. Merda i sang, provocació i avantguarda que vessa de la tradició gamberra de Joan Brossa, que ressona a Carles Santos en els seus ben encaixats intermedis musicals. Persisteix en els personatges un cert existencialisme beckettià, però van fent ziga-zagues temes com l’ètica, la maternitat i l’ecologisme que treuen la base de les seves caselles. Rima a rima, el suflé de la contemporaneïtat s’eleva per sobre de les referències al clàssic, que persisteix com un eco. Entre l’amoralitat de l’argument i l’heterodòxia de les formes només queda atiar els espectadors a l’estirat final, provocar a la manera de Peter Handke perquè trenquin el seu silenci i comprenguin el poder revolucionari de la paraula.
Notícies relacionadesNingú millor que Xavier Albertí per injectar ritme, audàcia i intenció en el dens embarbussament. La seva direcció empeny el muntatge cap a l’humor utilitzant escassos elements escenogràfics (uns quants i estranys instruments musicals). Mana el text, queda clar. Jordi Oriol llisca resolt entre les floretes del seu llenguatge inventat, i la ‘Lady’ de Paula Malia marca un notable en la nota musical.
Carles Pedragosa executa amb sorna el criat Seitó, arquetip de tants d’altres que dibuixen la desigualtat. Sílvia Delagneau ho vesteix tot de lluentons, escenari i vestits de negre profund que fa joc amb l’ànima dels personatges, arlequins d’un circ metateatral. ‘Mala dicció’, bona elecció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Succés Mor tirotejat un home en un portal del carrer de Consell de Cent a Barcelona
- Debat al Parlament El president Salvador Illa crida a un pacte sobre infraestructures per afrontar la mobilitat i el creixement econòmic
- Un gran projecte Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost
- Fort correctiu al jutge Peinado El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte
- Nou cicle republicà ERC exigirà un mínim de 50 militants i un 3% d’avals per constituir-se en corrent intern