Festa gran amb Oques Grasses al Fòrum

Una de les escenes que amb més intensitat podrien fer pensar en la Mercè d’abans es va produir aquest dissabte a la nit amb la revetlla ‘in crescendo’ culminada per l’aparatós pop tropicalista d’Oques Grasses. Festa gran amb distàncies (més o menys), desencadenada amb moltes ganes acumulades a l’escenari ‘Mediterràniament’, aixecat a la Plataforma Marina del Fòrum.

Notícies relacionades

Amor liceista amb Sierra i Tézier

U2 treu per sorpresa un disc ple de fúria política i denúncia

Sessió que va donar els seus primers passos amb el cançoner ennuvolat de Joana Serrat i els seus Great Canyoners, temperant els ànims amb les seves dinàmiques envoltants i els seus vestigis de cultura americana ‘roots’. Pòrtic sobri per a la rebentada oficiada per Búhos, tropa de professionals de l’‘agit-pop’ que se sap tots els trucs per mantenir en suspens les grans audiències amb els seus ‘medleys’ trepidants, el seu saxo epicofestiu, les seves versions ocurrents (‘El virolai’ amb acceleració ‘skatalítica’), les seves proclames universals (‘L’estiu és llibertat’) i el seu catàleg d’èxits: sobretot ‘Volcans’, que va sonar al principi i al final, i ‘Barcelona s’il·lumina’.

I cremant les naus, Oques Grasses, demostrant per què són ara el grup punter del ram festiu, eludint clixés a base d’integrar a la seva manera pistes reggaetoneres i sons electrònics molt nets i imperatius, com a ‘Lakilove’, ‘Goodline’ o ‘Bye bye’. Al capdavant, un Josep Montero encantador de serps, amb la seva guitarrita, els seus aires vulnerables i la filosofia flipada de què emanen sentències per al racó de pensar, com «La pau dels cargols és la nova religió».