FESTA MAJOR DE BARCELONA

Les famílies espremen la Mercè diürna, circense, descentralitzada i calorosa

  • La tercera jornada del festival Mercè Arts de Carrer torna a mostrar la millor imatge de Barcelona amb espectacles per a tots els públics repartits per tota la ciutat

  • Els jardins dels Drets Humans, al passeig de la Zona Franca, han acollit des de premiats espectacles de dansa contemporània fins a circ per canviar el món

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un arbre majestuós al centre de l’escenari i el públic assegut al voltant, protegit per la seva ¡beneïda! ombra i enlluernat per la seva indescriptible màgia. Una màgia que transmet el bucòlic espai, vestit amb llums de festa major (el que és), que es barreja amb la que destil·la la mateixa funció de ‘clown’ que s’hi desenvolupa, en què es tracta els nens –el seu públic– com éssers intel·ligents (cosa que són), amb un missatge que deixa clar el nom del xou: ‘Herència’. «¿Quin món deixarem als nostres fills?», es pregunten els protagonistes, que viuen entre escombraries (com tots nosaltres). L’Escenari de l’Arbre –aquest n’és el nom oficial– és un dels que durant aquests tres dies han omplert de circ i dansa els Jardins dels Drets Humans, al passeig de la Zona Franca, un dels nous enclavaments del festival Mercè Arts de Carrer en l’aposta per descentralitzar les festes.

Uns jardins bastant desconeguts fora de la Marina amb una història peculiar: van ser dissenyats als anys 60 per «la senyora Van Der Harst», paisatgista i dona del llavors director de la fàbrica Phillips, a l’interior de la qual es trobaven, perquè els treballadors poguessin relaxar-se durant els descansos en la seva extensa jornada laboral. Els espectaculars arbres que el poblen, una de les coses que més crida l’atenció del parc, van ser adquirits, explica, per la mateixa senyora Van Der Harst en els seus nombrosos viatges pel món.

Anys després que l’interior de la coneguda com a Illa Phillips passés a ser un jardí públic, aquest poc cèntric espai s’ha omplert durant tres dies de circ, de rialles i de nens en un ambient sa i familiar, els antípodes dels succeït durant les nits a l’altra Mercè, la que no sortia als programes oficials ni exigia reserva.

La Mercè, va tancar aquest diumenge una de les seves edicions més polèmiques pel descontrol nocturn amb una altra jornada radiant en què els barcelonins s’han fet seus els nombrosos espais de festa popular repartits per set dels deu districtes de la ciutat, en què s’han programat mig miler d’espectacles. Espais ja clàssics, com el parc de la Ciutadella o el Palauet Albéniz i altres de nous, com el del Turó de la Peira, que va acollir divendres una divertida i entranyable cimera de Pallassos sense Fronteres; l’Estació del Nord, on un contagiós taller de danses cubanes va permetre al publico ballar ¡dret!, o aquests jardins dels Drets Humans, en què aquesta Mercè també s’han dinamitat rols de gènere amb un meravellós espectacle de dansa contemporània protagonitzat per dos homes joves que en va engegar alguns ‘¡ual·laaa!’ des de la part més profund de més d’un preadolescent (el suggerent ‘Meeting point’, premi Max al millor espectacle de carrer, dels bascos Ertza).

Notícies relacionades

Donava la benvinguda als visitants dels Jardines dels Drets Humans un ‘Benvinguts a la Mercè’ fet amb palets –la cura del planeta era un dels temes centrals de la festa– i un ‘photocall’ convidant també al reciclatge amb un missatge indiscutible: «¡Visca la vida!». Igual que a l’escenari del parc del Turó de la Peira, un grup d’animació que bé valia reservar-ne una entrada guiava els usuaris pels diferents espais habilitats al recinte, entre els quals hi havia, per exemple, l’espai ‘La Cuina’, en què es conscienciava els més petits de la importància dels aliments de proximitat, «perquè, si no, els hem de portar de lluny, amb camions, que treuen fum a l’aire, que després respirem» en un espectacle divertit i que, una altra vegada, no tractava els nens com si fossin tontos si no com si fossin això, nens amb moltes ganes de passar-s’ho bé després d’un any i mig de pandèmia. Missió complerta.

Temes:

Circ La Mercè