Mariana Enriquez, investigadora del paranormal a la Costa Brava: "L'Hotel Panorama és un lloc horrible, té com mal rotllo"

"Guia paranormal de la Costa Brava" és una extensió d'un llibre que l'autora prepara i al qual va dedicar una de les seves estades a la Residència Literària Finestres, ubicada a la Casa Sanià, una casa senyorial espectacular situada sobre un penya-segat de la Costa Brava i on Truman Capote va escriure "A sang freda". "Tot va començar quan Leila Guerriero va escriure "La dificultad del fantasma", el seu assaig d'Anagrama sobre Truman Capote. Mentre l'escrivia en aquesta residència, els escriptors que eren amb ella van tenir experiències paranormals i Leila se'n reia. Deien que era el fantasma de Capote. Aleshores vaig començar a preguntar per les experiències que havien tingut altres escriptors en aquella casa, i d'aquí vaig passar a les històries dels llocs dels voltants —explica l'autora—. Alguns van tenir experiències paranormals evidents i altres, només sensacions. I vaig dir: faré una guia. No la tinc acabada perquè em falten alguns llocs, però he estat recollint testimonis de gent que hi ha passat. En tinc de Mónica Ojeda, de Laura Fernández, de Sabrina Urraca… Em vaig començar a fascinar amb la relació entre el lloc per escriure i la por".

A "Guia paranormal de la Costa Brava", acompanyem Mariana Enriquez en les seves excursions a aquests llocs amb la llegenda de ser escenaris de successos paranormals, entre ells les ruïnes de l'edifici on va estar Radio Liberty o l'abandonat Hotel Panorama. En la seva investigació, l'autora conversa amb el personal de la casa, amb Nicolás G. Botero, director de la residència literària, amb el guia que els acompanya en les seves excursions i amb l'escriptor Víctor Balcells, també resident a Casa Sanià.

Notícies relacionades

De Santa Teresa a Chris Kraus: les recomanacions literàries de Rosalía i la seva germana Pili

Patti Smith i la contracultura amb el Vaticà, i els EUA fent ‘crowfunding’: obre la Biennal veneciana del món al revés

D'aquestes converses surten observacions brillants —també moments divertidíssims— que ajuden a entendre la relació de Mariana Enriquez amb el sobrenatural i que complementen la seva obra. L'autora parla, entre altres coses, de com apareix la por en els seus llibres, de la dimensió personal i política que hi té el sobrenatural, de no experimentar en primera persona el paranormal, però creure plenament qui ho ha fet.

A la pregunta de si va estar més a prop que mai de veure fantasmes o sentir alguna cosa paranormal durant el rodatge del documental, la següent resposta: "No vaig tenir cap experiència paranormal, però l'Hotel Panorama és un lloc horrible, té com mal rotllo. No ens va passar res. Vam fer unes psicofonies al lloc on sembla que hi ha més activitat, amb resultats negatius. Però a mi no em va agradar aquell lloc, gens. Té les boques dels ascensors obertes i et fa la impressió que hi pots caure. Tot el temps tens la sensació que hi ha altres persones que t'estan esperant. No em va passar en cap altre lloc dels que vam recórrer. Però aquell lloc… no em va agradar. No hi tornaria", explica l'autora, que després de la projecció de la pel·lícula (dissabte 9, 21.15 h, Teatre del CCCB) participarà en un col·loqui en línia. Ja ho veuen. La descripció d'aquest escenari fa tanta por com la dels llocs dels seus llibres.