El grafiti de Bambino i altres maneres de recordar les llegendes de la música espanyola

Espanya tampoc oblida els seus campions musicals. Al juliol se celebrava el 29è aniversari de la mort de Camarón de la Isla amb la inauguració a San Fernando d’un centre d’interpretació dedicat al llegat de l’artista i, aquest mateix dilluns, Utrera presentava un gran grafiti en homenatge a Bambino que, a més, servirà com a cartell per al documental sobre el cantant que s’estrenarà pròximament.

Una cosa salvatge

El rostre de Miguel Vargas Jiménez, més conegut com a Bambino, ocupa un mur de la barriada d’El Tinte, entorn natal del flamíger artista, mort el 1999. El mural és obra de Man-o-matic i funciona també com a avanç d’‘Algo salvaje. La historia de Bambino’, documental dirigit per Paco Ortiz, que reincideix en temes flamencs després d’obres com ara ‘13. Miguel Poveda’ (2015), ‘Acariciando el aire. Matilde Coral’ (2016) o ‘Se prohíbe el cante’ (2019). El film barreja seqüències que recreen la vida del vocalista, interpretat per Luis Alberto Domínguez en la seva maduresa i per Miguel Clavijo –fill d’una neboda de Bambino– en els seus primer anys, amb entrevistes a familiars i artistes que l’admiren, com José Mercé, Antonio Carmona i Los del Río.

Bambino té un santuari dedicat a la seva memòria al bar Leo, a la Barceloneta.

Gènesi difícil

La Ruta de Camarón, que recorre San Fernando, el municipi natal de l’artista, passa per la seva vivenda, el seu primer escenari o el mausoleu on descansa, i s’ha convertit «gairebé en un punt de peregrinació», assenyalen des de l’ajuntament de la localitat gaditana. Allà va obrir aquest estiu el Centre d’Interpretació de Camarón de la Isla, que s’ha convertit en el colofó de l’itinerari i que exposa més de 400 objectes personals del ‘cantaor', incloent-hi el Mercedes 300D amb el qual recorria Espanya de concert en concert.

No ha sigut fàcil la inauguració de l’espai camaronià, diverses vegades ajornada. «La família continua pensant que mereix més diners», segons informen fonts municipals. «Encara queden alguns serrells per polir, com el marxandatge i el preu de l’entrada, però són simples serrells. En aquest sentit hem tingut sort, perquè la família sempre ha posat voluntat per tirar el projecte endavant».

Normalment, aquests museus es construeixen com una manera de recordar el llegat d’un artista una vegada ha mort. A la plana quixotesca de Campo de Criptana, a Ciudad Real, hi trobem un tradicional molí de tres plantes dedicat a Sara Montiel (amb bust de ceràmica inclòs, com una deessa grega) i el diminut poble d’Aielo de Malferit (València) brinda un emotiu viatge per la vida de Nino Bravo, mort en un fatal accident de trànsit el 1973.

En vida

Però Raphael és especial. Les portes del Museu de Raphael, a Linares, el seu poble natal, es van obrir fa deu anys, amb l’artista en actiu i amb una retirada que, als 78 anys, encara es veu llunyana. Una cosa insòlita. Com el disc d’urani que va rebre per les seves vendes, guardó que es troba a les vitrines del museu i que només posseeixen 5 artistes a tot el món (el de Jaén, Michael Jackson, Queen, AC/DC i U2).

Altres, com Joaquín Sabina, també han aconseguit un petit altar a la seva obra en vida. En el seu cas, una modesta taverna situada a Úbeda, ciutat d’origen del cantant.

.

Tasca gairebé impossible

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

El museu dedicat a Rocío Jurado a la seva Chipiona natal és un projecte que data del 2010. Però problemes de finançament i burocràtics i una pandèmia mundial han allargat el procés d’obertura de l’espai, que ja està completament equipat fa anys. Segons sembla, desacords entre Rocío Carrasco i l’ajuntament també han contribuït a retardar-ne la inauguració.

El museu de Rocío Dúrcal (a Dúrcal, Granada) està en esborrany des del 2007, mentre que els de Camilo Sesto (Alcoi) i Paco de Lucía (Algesires) obriran aviat.