Les sales de cine a Itàlia, França i la Gran Bretanya toquen fons

El cine està molt lluny encara de recuperar el terreny perdut per la Covid al Regne Unit. Després de 17 mesos de pandèmia la gent anhela passar temps a l’aire lliure, retrobar-se amb la família i molt més en ple estiu. Les sales van tancar el març de l’any passat i van reobrir entre el juliol i el novembre, per tornar a tancar fins aquest mes de maig. La desaparició de les ultimes restriccions de distància social va arribar el 19 de juliol, però la resposta és molt moderada, com pot constatar qualsevol que s’acosti a un dels locals acabats d’obrir.

El dia de l’estrena de ‘Viuda negra’ amb prou feines hi havia mitja dotzena d’espectadors a la sessió de tarda del Riverside Studios a Londres. El mateix passava al Gate, a Notting Hill, una tarda de divendres on projectaven ‘The world to come’. I eren tres els espectadors el cap de setmana passat al Fulham Road Picturehouse a la projecció d’ ‘El chico máss bello del mundo’. Amb fer una anàlisi a ull, n’hi ha prou per tenri una idea de com està el pati de butaques.

Sense ‘blockbusters’ no hi ha públic

Al maig, quan la distància social reduïa el nombre de places disponibles, l’estrena de ‘Peter Rabbit 2: A la fuga’ va fer una taquilla molt per sobre de l’esperat. Va ser una injecció d’optimisme i va reforçar la impressió que l’ajornament dels ‘blockbusters’ és en bona part responsable de l’absència de públic. El nou film de James Bond ‘No Time to Die’ ha sigut ajornat en diverses ocasions. L’última data fixada per a l’estrena és el 30 de setembre. Alhora, l’absència de les grans produccions ha deixat un buit d’exhibició més gran a pel·lícules independents, com va ser el cas de ‘Saint Maud’, a la tardor. Gràcies a la seva presentació a 300 sales va aconseguir una important recaptació en taquilla.

 Coexistir amb l’‘streaming’

No hi ha xifres actualitzades de l’impacte en el cine de l’epidèmia al Regne Unit, però les pèrdues multimilionàries patides per Cineworld, la cadena més gran del país, amb 127 locals, en posen fins i tot en perill la supervivència. Els seus últims resultats anuals mostren una caiguda del 80% en la venda d’entrades.

La cadena nacional Curzon de cine d’autor ha mantingut el seu públic aquests mesos difonent digitalment moltes de les pel·lícules de la seva filmoteca i d’altres distribuïdors, que s’han pogut veure a casa.

Una de les conclusions que deixa la pandèmia és que la indústria s’ha de readaptar per coexistir amb l’‘streaming’, com ha passat amb la música. Alguns analistes apunten també a la importància que els cines es percebin com a part de la comunitat, donant vida i entitat als barris. Per Begoña Arce

La pandèmia continua sent particularment cruel amb les sales d’exhibició cinematogràfica a Itàlia. D’una banda, el tancament dels cines durant mesos i després una reobertura a l’abril a mig gas (amb un aforament del 50%) per la pandèmia han sigut un cop duríssim. De l’altra, el gran avenç de les plataformes digitals, que permeten que els espectadors vegin les pel·lícules directament des de casa seva, i des del 22 de juliol, l’anunci de l’exigència d’un passaport sanitari obligatori per assistir a les projeccions, fan témer un desenllaç negre també en el futur més pròxim.

Totes les dades disponibles fins ara desdibuixen aquesta històrica debacle. Des del 26 d’abril, data de la reobertura dels cines al país, fins al final del juliol, el nombre d’espectadors ha sigut de 3,9 milions de persones, una caiguda del 77,5% comparat amb el mateix període del 2019, segons les xifres de l’Associació Nacional d’Indústries Cinematogràfiques d’Itàlia (Anica) i Cinetel, obtingudes per EL PERIÓDICO.

89 milions menys de taquilla

I més encara. Perquè els cines italians han recaptat en el mateix període aquest any uns 25,7 milions d’euros, això és, 89 milions menys que l’any previ a la pandèmia (és a dir, el 77,7% menys). Una caiguda, aquesta, que fins i tot resulta més forta a la de tot el 2020, any que va tancar el seu balanç amb un descens del 71% en comparació amb la dada del 2019.

Això també perquè molts cines encara no han aconseguit reobrir les portes, i la incògnita és si ho tornaran a fer en els pròxims mesos. En concret: dels 1.309 existents a Itàlia, només 800 han aixecat les persianes en algun moment entre l’abril i ara. Tot i que també hi ha hagut setmanes en què aquesta xifra ha sigut molt més baixa. Per exemple, el cap de setmana del 22 al 25 de juliol, només van obrir 619 cines, el 46% del total, segons han advertit Anica i Cinetel.

Passaport sanitari

D’aquí les noves preocupacions del sector per la recent decisió del Govern de Mario Draghi d’introduir un passaport sanitari que, a partir del 6 d’agost, certificarà que la persona ha rebut almenys una primera dosi de la vacuna contra la Covid, i que serà obligatori per accedir en una sèrie d’establiments, entre ells els cines. 

«Pot ser el cop de gràcia», ha alertat, en declaracions a la premsa local, Franco Calandrini, director artístic de Start Cinema, una cooperativa d’operadors. «Ja els mirem la temperatura, els demanem els números de telèfon, només ens falta convertir-nos en un centre de vacunació», va dir amargat, en canvi, el gestor d’un cine d’Arezzo (centre), Michele Squillace. Per Irene Savio

La gran pantalla passa per hores baixes a França. No es tracta d’un problema de cartellera, tampoc de falta d’aficionats al setè art, sinó de l’extensió del certificat sanitari a les sales de cine. Des del 21 de juliol, per poder accedir a un cine és necessari presentar un certificat de vacunació o un test Covid negatiu de menys de 48 hores, una restricció amb un impacte directe en la freqüentació: el mateix dia de l’entrada en vigor de la norma, l’assistència a les sales de cine va registrar un descens del 70%, segons les xifres de la Federació Nacional d’Editors de Pel·lícules (FNEF), que agrupa nombrosos distribuïdors francesos.

«És terrible. Hem viscut 300 dies de tancament, el públic començava a tornar a poc a poc, tot i que no del tot [...]. Els majors de 50 anys que, en teoria, són els més vacunats i més ben protegits, són els que menys han tornat, s’ha registrat un descens del 50% d’aquest públic», deplora Michèle Halberstadt, directora de l’empresa de producció ARP Sélection, a l’antenta France Inter. «Amb el certificat sanitari, imposat de la nit al dia, això es fa impossible», lamenta Halberstadt, assenyalant que, potser, la millor opció seria «mantenir els cines tancats, guardar les pel·lícules a les bobines i armaris en lloc de projectar-les en sales buides».

Una catàstrofe

Notícies relacionades

Cines a mig gas a Espanya el segon estiu pandèmic

Jeff Daniels com a figura trumpiana

Per a la Federació Nacional d’Editors de Pel·lícules, la introducció del certificat sanitari a les sales de cine és «una catàstrofe industrial per als editors de pel·lícules que havien apostat per rellançar el mercat en ple estiu». Segons les dades recopilades pel diari ‘Le Parisien’, la xarxa de cines Kinepolis, va registrar una baixada del 91% el dia de l’entrada en vigor de la normativa i del 66% el dissabte 24 de juliol. Les mateixes xifres resumeixen l’experiència dels cines Gaumont Pathé, amb sales al llarg i ample de l’Hexàgon. Fins i tot l’empresa MK2, la clientela de la qual presumeix de ser especialment cinèfila, va veure caure la seva freqüentació el 76% el dimecres 21 de juliol i entre el 30-40% durant el cap de setmana.

Crit d’auxili

Davant aquestes pèrdues, el sector ha llançat un crit d’auxili al Govern d’Emmanuel Macron. La Federació Nacional de Cines Francesos (FNCF) reclama una «ajuda d’urgència massiva per als cines», mentre que la FNEF adverteix ja del fet que «si [l’Executiu] no envia un senyal als agents econòmics del sector [...] a les sales no hi haurà més que una pantalla negra [...] sense la inversió dels distribuïdors, la producció de pel·lícules està condemnada i l’explotació de les sales de cine no pot sobreviure». L’advertència és clara. Per Irene Casado Sánchez