Les pel·lícules que van sorgir d’una atracció de fira

Entre les diverses estratègies que Eisner va posar en marxa per promoure i multiplicar l’assistència als parcs Disney n’hi va haver una que destaca per la seva audàcia: produir pel·lícules basades en algunes de les atraccions més populars. El concepte no només subvertia per complet la lògica imperant fins aquell moment (eren les pel·lícules d’èxit les que inspiraven la construcció de noves atraccions) sinó que li donava també un interessant pas de rosca als tòpics associats a les adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries (la gastada frase «em va agradar més el llibre» es convertia així en «em va agradar més l’atracció»).

Des d’aleshores, el subgènere ha produït mitja dotzena de títols irregulars (incloent alguna joia maltractada per la taquilla) i una franquícia superexitosa, ‘Piratas del Caribe’. A totes aquestes, que glossem a continuació, s’hi afegeix ara ‘Jungle Cruise’, la pel·lícula del català Jaume Collet-Serra que divendres arriba a les sales de cine i a la plataforma Disney+. 

‘La torre del terror’

D. J. MacHale, 1997. Facturada com un especial televisiu per a la nit de Halloween de 1997, la primera pel·lícula nascuda d’una atracció prenia com a referent ‘The Twilight Zone Tower of Terror’, un malson mecànic inspirat en la llegendària sèrie de Rod Serling i situat al parc MGM Studios, de Walt Disney World. Abans de muntar a l’atracció (que consistia bàsicament en un ascensor d’hotel embogit que pujava i baixava a velocitats poc recomanables), els visitants assistien a la projecció d’un vídeo realitzat per Joe Dante que explicava la història de l’ascensor. Era un excel·lent punt de partida, però el poder de fascinació d’aquella pel·liculetava quedar, no obstant, diluït en el rutinari telefilm de MacHale, que relatava una trama detectivesca protagonitzada per Steve Guttenberg.

‘Dinosaure’

Ralph Zondag i Eric Leighton, 2000. Michel Eisner va concebre la pel·lícula com una via per publicitar el recentment inaugurat parc Animal Kingdom, a Walt Disney World, i, per això, en les primeres fases de la producció, el títol del film era el mateix que el d’una de les atraccions, ‘Countdown to extinction’ (quan la pel·lícula va arribar als cines, va ser l’atracció la que va canviar de nom i va adoptar el molt més pla i menys dramàtic ‘Dinosaur’). El film resulta bastant més interessant pel que té d’experiment visual (aquí Disney va utilitzar per primera vegada l’animació digital per representar tots els personatges) que per la seva història, que d’alguna manera trasllada els conflictes ja plantejats a ‘El rei lleó’ al període cretàcic en què els meteorits amenaçaven la Terra.

‘Misión a Marte’

Brian de Palma, 2000. Uns personatges poc carismàtics i un últim acte una mica confús i llastat pel matusser disseny dels alienígenes van torpedinar, des del mateix moment de l’estrena, les expectatives (comercials i de crítica) d’aquesta pel·lícula inspirada en una antiga atracció de Disneyland que, estranyament, havia deixat d’operar anys abans que es rodés el film (posteriorment, la cinta va donar lloc a la construcció d’una nova atracció al parc Epcot). I és una llàstima, perquè De Palma (en ratxa després d’haver encadenat ‘Atrapado por su pasado’, ‘Missió impossible’ i ‘Ojos de serpiente’), firma una irregular però molt disfrutable pel·lícula d’aventures espacials amb cor de sèrie B que no desmereix per a res el seu talent com a creador d’escenes inoblidables. Mereix una segona oportunitat.

‘Osos a todo ritmo’

Peter Hastings, 2002. Un cas singular. ‘Country Bear Jamboree’, una exhibició d’ossos autòmats que interpreten country, va ser el 1971 una de les atraccions inaugurals del parc Magic Kingdom de Walt Disney World, i va tenir tal èxit entre els visitants que en menys d’un any es va construir una rèplica a Disneyland. Tres dècades després, l’atracció ja era poc més que un entranyable desplegament d’‘animatrònica’ antiga, i tot i així la companyia va decidir brindar-li un homenatge en forma de pel·lícula. Sorprenentment, poc abans de l’estrena, el ‘Country Bear Jamboree’ de Disneyland va tancar les seves portes, de manera que els seus personatges es van estalviar el tràngol de veure Christopher Walken perpetrant una de les interpretacions més atroces de la seva carrera com un banquer sense escrúpols enfrontat a una colla de plantígrads.

‘La mansión encantada’

Rob Minkoff, 2003. Tot i que la trama s’inspira més en la narrativa de ‘Phantom Manor’ de Disneyland París que en la llegendària ‘Mansió Encantada’ del parc original d’Anaheim, la pel·lícula de Minkoff, protagonitzada per Eddie Murphy, recrea amb enginy alguns dels moments més emblemàtics del viatge de sis minuts per la casa embruixada que Walt Disney va contribuir a desenvolupar poc abans de la seva mort. Desgraciadament, ni amb aquestes picades d’ullet ni amb la joiosa presència de Terence Stamp i Wallace Shawn ni amb l’esplèndid maquillatge de Rick Baker n’hi ha prou per justificar l’hora i mitja d’una pel·lícula que no acaba de funcionar ni com a comèdia ni com a film macabre i que demostra que el terror per a tota la família és sempre un terreny pantanós (i no ho diem perquè la història transcorri a Louisiana).

‘Piratas del Caribe’

Gore Verbinski i d’altres, 2003-2017. La joia de la corona. I, fins ara, l’únic cas en el qual la popularitat de la pel·lícula (i de la franquícia cinematogràfica que va generar amb el seu èxit) ha sobrepassat la de l’aventura mecànica en què es va inspirar, fins al punt que ha obligat a reconstruir l’atracció de ‘Pirates del Carib’ a tots els parcs Disney (que ara també programen sofisticades representacions teatrals basades en les corregudes de Jack Sparrow). Tot un triomf que Michael Eisner no va poder acabar d’assaborir: poc després que l’enorme èxit de ‘La maldición de la Perla Negra’ justifiqués per fi la seva estratègia de produir pel·lícules basades en atraccions, el director executiu va ser convidat a abandonar el seu lloc. Ni tan sols li va donar temps de veure l’estrena d’‘El cofre del hombre muerto’.

‘Tomorrowland: El mundo del mañana’

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Brad Bird, 2015. Aquí el punt de partida no és una atracció específica (tot i que la clàssica ‘It’s a Small World’ juga una paper important en la trama), sinó tot el conjunt d’atraccions que Walt Disney va dissenyar en els anys 50 com una secció del parc original destinada a retre homenatge als avenços tecnològics. La pel·lícula de Bird recull aquest sentiment de fascinació pel progrés i el connecta amb l’esperit innovador de l’era de les fires mundials, dels invents d’Edison i Tesla i de les fantasies visionàries de Verne i Bradbury per construir un excitant viatge pel temps i l’espai que, malgrat els seus excessos discursius, emociona en la seva aposta decidida per la llum i l’esperança. Una cullerada d’optimisme que va topar de cara amb la dura realitat d’una taquilla molt decebedora.

‘Jungle Cruise’

Jaume Collet-Serra, 2021. Disney ha confiat en el director de Sant Iscle de Vallalta per portar a bon port aquest trepidant creuer fluvial amb què la companyia del ratolí pretén reeditar l’èxit de ‘Pirates del Caribe’. Emily Blunt interpreta una investigadora de l’escola Indiana Jones que, secundada per Dwayne Johnson i Jack Whitehall, parteix a la recerca d’un arbre místic amb sorprenents propietats curatives i pel camí s’enfronta a tota mena de brivalls i amenaces sobrenaturals. Les primeres crítiques parlen d’una joiosa pel·lícula d’aventures que, a més de llançar picades d’ullet constants a la popular atracció que li dona nom, incorpora elements de ‘Darrere el cor verd’, ‘La reina d’Àfrica’ i ‘La mòmia’. Si és així, té tots els números per ser el ‘blockbuster’ de l’estiu.