La modernitat de Rossini captiva el Romea

L’aterratge al cor de la ciutat de Gioachino Rossini de mà d’un festival dedicat a la seva obra amb seu al Teatre Romea és una gran notícia: un espai amb excel·lent acústica, una fossa apropiada per al repertori, un aforament ideal i una obra que sempre va tenir un lloc d’honor a Barcelona, ‘La scala di seta’. A això se suma l’entusiasta reacció d’un públic sorprenentment jove que, sens dubte, parla de l’actualitat de les propostes teatrals del genial compositor italià.

El Barcelona Rossini Opera Festival, ‘fill’ del tenor i mestre de cant Raúl Giménez i de la companyia Òpera de Cambra de Barcelona, és una iniciativa encomiable. Hi ha rigor artístic i un esforç seriós que el Romea i Focus recolzen amb generositat, però encara falten recursos per millorar el resultat. L’Orquestra Barcelona Concertante, una quinzena de músics entusiastes dirigida per Assunto Nese, van meravellar amb una obertura ben traçada, però al llarg de la funció van ser molts els problemes que es van sentir, sobretot de la corda.

Problemes

Notícies relacionades

Raphael, un huracà a Cap Roig

Quan Madrid va sortir de l’armari... fa 100 anys

A l’escenari va succeir una cosa similar. L’escenografia d’Anna Tantull complia la ben plantejada posada en escena d’Anna Ponces –que va funcionar sense problemes–, va mostrar en canvi un teló de fons trist i arrugat i una il·luminació a la qual li va faltar una volta.

Entre les veus va destacar un esplèndid Carles Pachón, sobrat en el seu personatge buf. També va brillar Jan Antem, qui, anunciat malalt, va aportar un fraseig de gran classe sobretot en la mozartiana ‘Le femmine d’Italia’. I si el tenor Jorge Franco va imposar una considerable aproximació a l’estil, també va mostrar certa opacitat a la zona aguda. Es va comptar a més amb les solvents Irene Mas –que es va moure bé en la coloratura, però no va arribar a entusiasmar per la seva limitada projecció– i Helena Ressurreiçao, a qui li falta seguretat en l’emissió, tot i que li sobra facilitat a l’escenari. Finalment, Elias Ongay va complir amb suficiència completant un repartiment ben empastat.