L’aeròdrom republicà que la Legió Cóndor va fer seu

La història de l’aeròdrom militar de La Sénia, al Montsià, torna a través de la impactant instal·lació ‘Aeronàutica [vol] interior’, que l’artista Francesc Torres ha inaugurat aquest dijous a la Sala Oval del MNAC, amb dues rèpliques d’avions soviètics republicans, un bombarder Túpolev SB-2, conegut popularment com a ‘Katiuixka’, i un caça Polikárpov I-16, el ‘Mosca’.

Per construir l’estratègic aeròdrom, a mitjans del 1937, el Govern de la II República va expropiar 90 hectàrees de terreny i va talar les 9.000 oliveres que eren una de les fonts de vida de la localitat tarragonina. La Sénia, avui coneguda per la seva indústria del moble, va veure com es convertia en una base aèria amb tres pistes creuades de terra dura, sense hangars però amb un edifici per als oficials i un bordell.

Però l’abril del 1938, el camp d’aviació va caure en mans de l’Exèrcit franquista, que el va convertir en base per a la germànica Legió Cóndor, sent un enclavament crucial per la seva proximitat a la zona de la Batalla de l’Ebre. Els nous comandaments alemanys van contractar dones de La Sénia per a tasques de neteja i cuina però també prostitutes per al bordell que havien ‘heretat’ dels republicans, que van dotar de servei mèdic. Molts dels soldats de Hitler, segons mostren nombroses fotos, algunes a la instal·lació de Torres, es van prendre aquella guerra com «unes vacances exòtiques al Mediterrani». Unes els mostren dinant somrients sota les oliveres o amb una prostituta de tors despullat a la falda i a l’aire lliure en un vehicle militar.

Notícies relacionades

El Chojin: «Negar el masclisme o el racisme és inventar-se una societat que no existeix»

Les incògnites sobre l’accident fatal en el rodatge d’Alec Baldwin

Les imatges recorden també dos pilots als comandaments d’un Katiuixka, un, Francisco Gómez, mort al bombardeig a l’aeròdrom del 16 de desembre del 1938 al costat del seu metrallador, i Leocadio Mendiola, que va participar en aquell atac, gairebé suïcida, i en un altre contra el cuirassat nazi ‘Deutchsland’.