Cinc còmics ‘de novel·la’

‘Matadero cinco’ (Astiberri), la versió en còmic que de l’obra cabdal de Kurt Vonnegut han creat el barceloní Albert Monteys i el canadenc Ryan North, és una de les nominades a millor obra estrangera al Còmic Barcelona que se celebra des d’aquest divendres i fins dissabte en la qual és la seva segona edició ‘online’ a causa de la pandèmia. Que una versió d’una obra literària opti a guardons com aquest demostra que el seu guionista i el seu dibuixant han anat més enllà de la simple adaptació per crear una obra d’autor amb totes les lletres. Per fortuna, com ells, cada vegada són més els creadors que dins el nombrós volum de còmics que en els últims anys s’atreveixen a portar històries de novel·la a la vinyeta aportant la seva empremta personal. De les últimes novetats en seleccionem quatre més: 

Després de tenir acostumats els seus lectors amb les seves singulars aproximacions a figures com el poeta Walt Whitman –publicada aquest 2021 a Astiberri–, Frida Khalo (‘La casa azul’), Fellini, Carles Casagemas i Picasso o Balthus, el dibuixant barceloní Tyto Alba (1975) transmet la seva absoluta empatia amb la història autobiogràfica de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince que a ‘El olvido que seremos’ ret homenatge al seu pare, doctor i activista d’esquerres assassinat el 1987 pels paramilitars o esquadrons de la mort a Medellín. La versió del còmic, que edita Salamandra Graphic i ha coincidit en el temps amb l’estrena de la cinematogràfica de Fernando Trueba, aconsegueix emocionar sense dramatitzar i mostrar l’estretíssima relació entre un pare i un fill, ja des de la més tendra infància, a més de la humanitat i coherència de la trajectòria personal i professional del professor Héctor Abad Gómez.     

 

Amb tot un clàssic de la literatura moderna com ‘Hambre’, la influent ‘opera prima’ que el Nobel noruec Knut Hamsun va publicar el 1890 llançant-lo a la fama, s’ha atrevit molt més d’un segle després el seu compatriota, el dibuixant Martin Ernstsen (1982) en una cuidada edició que arriba de la mà de Nórdica. Amb un dibuix que alterna traços clàssics en paleta de grisos amb sorprenents mutacions de l’atribolat, desgraciat i famolenc protagonista i utilitzant múltiples recursos narratius del còmic, Ernstsen reflecteix l’angoixa vivencial i psicològica que desprèn la novel·la original, una cosa que anys després de Hamsun cultivarien autors com Kafka. Vinyeta a vinyeta, el lector va descobrint la inestabilitat emocional d’un personatge del que poc o res sap, només que no té uni cinc, que intenta guanyar unes corones escrivint, que acaba dormint al carrer a Cristiania o que sent un enamorament sobtat per una dona a qui segueix de forma malaltissa.   

Notícies relacionades

De la novel·la al còmic

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

«Preferiria no fer-ho». ¿Qui no ha sentit alguna vegada aquest mantra? Aquesta resposta, que el sorprenent protagonista de ‘Bartleby, el escribiente’ dona contínuament a les peticions del seu cap, per normals, raonables o rutinàries que siguin, s’ha convertit en un referent sobre la resistència passiva, la desobediència civil i el lliure albir des que Herman Melville la publiqués el 1853. José Luis Munuera (Llorca, 1972), autor d’‘El juego de la Luna’ i ‘Fraternity’ recull el guant de l’autor de ‘Moby Dick’ per bolcar sobre el relat original la seva particular mirada sobre aquesta misteriosa i enigmàtica actitud del personatge, un vers solt, una peça discordant dins el sistema que no demostra emocions ni rebel·lia. En els dibuixos de Munuera adquireix un aire melancòlic i desesperançat i una angoixa que recorda també el protagonista d’‘Hambre’ i que s’anticipa també a Kafka. 

El 1920, el també pintor i poeta Emilio Carrere escrivia la que es convertiria en obra de culte del fantàstic espanyol, un relat ple d’ironia en forma de fulletó vuitcentista. Va ser gràcies a la versió cinematogràfica que el 1944 va popularitzar Edgar Neville que el dibuixant madrileny David Lorenzo (1971) va descobrir aquesta història de misteri titulada ‘La torre de los siete jorobados’ i va decidir portar-la a la vinyeta. Publicada per Desfiladero Ediciones, Lorenzo recupera l’essència de la novel·la original i el to esotèric i sobrenatural que la pel·lícula havia obviat d’un relat protagonitzat per Basilio, un supersticiós i empedreït jugador a qui l’espectre de Robinsón de Mantua li reclama que esbrini qui el va assassinar. En la seva peripècia, no mancada d’ironia, toparà amb una tenebrosa lògia de geperuts en una ciutat subterrània sota el castís Madrid de principis del segle XX.