¿És normal que els nens es barallin? Carlos González, pediatre, resol la pregunta: «El nostre fill no és un monstre»

Que un nen petitpegui,empenti,escupi o insulti un altre nen no és necessàriament un senyal d’alarma. Tal com explica el pediatre Carlos González en un vídeo publicat a Instagram, aquestesreaccions solen aparèixer quan un altre nen li treu una joguina, es nega a compartir, l’insulta primer o simplement el mira d’una manera que ell interpreta com una amenaça.

Lluny de ser un signe d’agressivitat patològica, González recorda que aquestes conductes formen part del desenvolupament natural.

La comparació que utilitza és clara: «Ni tan sols els sicaris de la màfia van per allà matant gent, són professionals, maten qui han de matar i la resta del temps fan cua, demanen sisplau, donen les gràcies… com persones normals».

Els nens, explica, també poden alternar moments de conflicte amb comportaments completament empàtics i afectuosos.

No dramatitzar

Un dels missatges centrals de l’especialista és la importància de la reacció adulta.

Quan un nen pega a un altre, l’últim que necessita és veure en el rostre dels seus pares una barreja de terror, culpa o decepció.

Transmetre por només alimenta la sensació que ha comès un acte terrible.

Per això, González insisteix que el primer és comprendre que «el nostre fill no és un monstre», sinó un ésser en ple aprenentatge social.

Per què passa i com acompanyar

Les baralles entre nens sorgeixen, en la majoria dels casos, per impulsivitat, frustració o dificultats per expressar emocions verbalment. Els pares poden acompanyar el procés amb pautes com:

• Mantenir la calma: la regulació emocional adulta guia la regulació infantil.

• Posar nom al que ha passat: «Estaves enfadat perquè volies aquesta joguina».

• Oferir alternatives: ensenyar frases o gestos per demanar torns o expressar enuig sense agressió.

• Evitar humiliar o etiquetar: res d’«ets dolent» o «sempre pegues».

L’educació emocional es construeix a poc a poc, no en un sol episodi.

Aprendre també implica equivocar-se

González recorda que, igual que els pares es van barallar de petits i van deixar de fer-ho, els nens acabaran superant aquestes conductes amb temps, acompanyament i límits serens.

Notícies relacionades

¿Atendre el teu fill o deixar-lo plorar? Rafa Guerrero, psicoterapeuta, aclareix els dubtes: «És una aberració...»

Pensar com un 'Chief Future Officer', el futur de les empreses

Les baralles no defineixen el seu caràcter;formen part del camí normal cap a la maduresa emocional.

Per això, conclou, educar sense por és la millor manera d’ajudar-los a créixer amb seguretat, empatia i confiança.