La Generalitat, l’AMB i Barcelona decidiran les tarifes del 2026 del transport públic una setmana abans de Nadal

Qui ho ha d’acordar són la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, així com l’Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), els quatre integrants de l’ATM. Hi ha consens entre les diferents parts respecte a una actualització de les tarifes segons l’IPC i un manteniment de les bonificacions a l’espera d’assenyalar en quins percentatges. Per fer-ho resulta essencial conèixer quina serà l’aportació del Ministeri de Transports.

Altres negociacions polítiques fora de l’ATM també poden condicionar la reunió. Els Comuns ja van alertar aquest dimarts el Govern de Salvador Illa que no negociaran els pressupostos catalans per al 2026 si apugen les tarifes del transport públic. Els dos partits tenen previst reunir-se aquest divendres.

D’altra banda, la plataforma PTP ha considerat «raonable» un increment equivalent a l’IPC per garantir el bon funcionament i la millora urgent de l’oferta de transport públic». Sobre la reducció de les bonificacions, considera oportú que s’apliqui en els títols d’una o dues zones, mentre que rebutja que els preus augmentin de la zona 3 a la 7, on són «actualment molt més cars». En aquest sentit, recorda que una T-usual de 6 zones ja costa 66,45 euros.

La T-jove, l’única tarifa confirmada

Per ara, l’única certesa és que es mantindrà el 50% de bonificació en la tarifa de la T-jove, el títol de transport per a menors de 30 anys. La Generalitat l’ha confirmat després que el ministeri hagi anunciat que l’assumirà el 2026 íntegrament el Govern. La resta de bonificacions estan pendents d’establir, segons el que acordi el Ministeri de Transports.

A més de la T-jove, a Barcelona la T-usual compta actualment amb un 50% de bonificació: un 20% l’aporta l’Estat i un 30% surt de les administracions consorciades a l’ATM. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ja ha previst en els seus pressupostos del 2026 la partida que exigiria el manteniment de les bonificacions íntegres, per si finalment s’imposa aquest escenari.

220 milions per un 1% més d’usuaris

Establertes des de la pandèmia, les bonificacions han comportat un augment en l’ús de transport públic, però diferent depenent del tipus de moviment. A Barcelona s’observa una recurrència més gran i no tant un increment en el nombre d’usuaris. S’ha detectat com en moltes ocasions els ciutadans, en comptes d’anar a peu en trajectes curts, opten per pujar al bus perquè no suposa un dispendi més gran. L’ATM ja va qüestionar al juliol si guanyar un 1% de viatgers l’últim any mereixia gastar els 220 milions que els incentius costen a les arques públiques, més encara quan és necessari realitzar grans inversions per poder oferir més transport davant el creixement de la població metropolitana.

A la resta del territori la situació és molt diferent. La demanda de transport ha crescut en els últims cinc anys coincidint amb una diàspora de veïns de les grans ciutats cap a municipis de les següents corones. La necessitat de transport s’ha aguditzat pels problemes continus a la xarxa de Rodalies, cosa que ha motivat una resposta urgent de la Generalitat, amb l’impuls de plans de xoc per reforçar les línies d’autobusos ràpids i interurbans.

En definitiva, les administracions veuen com la factura del transport públic creix i el sistema requereix grans inversions per assegurar un millor servei.

Any de transició

Notícies relacionades

Les motos a les voreres priven l’accés als contenidors

L’empresa Corominas deixa un deute de 200.000 euros

L’any 2025 havia de ser de transició, per anar retallant les bonificacions progressivament. Al juliol va desaparèixer l’abonament gratuït de Rodalies, finançat per l’Estat. Es va establir llavors la tarifa plana de 20 euros al mes, en un moment en què el Govern ja va indicar que els recursos són limitats i va defensar la necessitat d’anar rebaixant progressivament les bonificacions per poder augmentar el servei i evitar un col·lapse.

«Tenim un problema de diners, amb més de 2.000 milions d’euros cada any destinats al transport públic», va manifestar recentment el secretari de Mobilitat, Manel Nadal. L’administració pública inverteix un 64% i els usuaris dediquen l’altre 36%, ha detallat, un percentatge que «en el cas de les Terres de l’Ebre augmenta al 70%-30%», ha afegit.