Hisenda es compromet a publicar les balances fiscals en ple pols pel finançament autonòmic

Des del 2008 a Espanya no es publiquen les dades de les balances fiscals, un instrument que compara els ingressos que es generen a cada comunitat amb les despeses completes del sector públic, i que s’ha convertit tradicionalment en una arma de confrontació entre territoris. Des d’aleshores és una de les grans reclamacions del nacionalisme català que ara, en ple intent d’acostament de nou del Govern de Pedro Sánchez a la formació de Carles Puigdemont, torna a la primera línia del debat polític.

«Estem treballant en diferents metodologies per publicar el model més representatiu de les balances fiscals tot i que assumim que no serà compartit per tothom. És complex de desenvolupar, però el nostre compromís és publicar-les», va explicar la vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, durant la visita a l’Estació Biològica de Doñana del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Sevilla.

L’última vegada que es va obrir aquest debat va ser el 2024 coincidint amb la investidura de Pedro Sánchez al Congrés. En aquell moment es van publicar unes dades parcials brutes per part de l’Institut d’Estudis Fiscals que permetien analitzar les diferències entre els equilibris d’inversió i despeses de l’Estat i ingressos generats en cada un dels territoris. Però va ser només una part de l’estudi que es reclama.

Ara, el Govern assumeix que torna a posar-ho sobre la taula en ple intent de restablir les relacions amb Junts i d’abordar dos debats clau per al Govern: el nou model de finançament autonòmic que María Jesús Montero vol presentar en el primer trimestre del 2026 i el complex i gairebé inviable debat sobre l’aprovació d’uns Pressupostos Generals de l’Estat per al 2026.

No obstant, el Ministeri assumeix que els ritmes en la publicació i la metodologia final que s’elegeixi per a aquestes balances fiscals dependran dels avenços en el diàleg amb el nacionalisme català i les possibilitats d’arribar a acords al Congrés dels Diputats per a qüestions que es considerin estratègiques.

L’ordinalitat i la falta de model del PP

La ministra sí que evita de moment pronunciar de forma expressa un altre dels conceptes clau en aquests dos debats: l’ordinalitat. És a dir, l’ajust entre les aportacions als territoris del sistema de finançament autonòmic i la recaptació fiscal que es registra en cada una de les comunitats autònomes. Aquest principi que no s’aplica en aquests moments beneficiaria principalment comunitats amb més renda per càpita com Madrid o Catalunya, mentre que perjudicaria territoris com Andalusia o Extremadura.

«No entraré en conjectures. Ha sigut impossible arribar a un acord per parts per falta de consens i per tant presentarem un model de finançament íntegre que beneficiï el conjunt de les comunitats autònomes», va explicar la vicepresidenta del Govern.

Notícies relacionades

Junts acusa el PSOE de «bloquejar la legislatura amb els seus incompliments» i només veu possible una reconciliació si ho compleix tot

Els populars presumeixen d’haver forçat el cap de l’Executiu a reaccionar

En aquest sentit, Montero va arremetre contra el PP i especialment contra el president andalús, Juanma Moreno, per la falta de consens intern i d’una alternativa específica de model de finançament autonòmic. «Han d’aclarir quina és la seva proposta perquè el president Moreno defensa un criteri de població que no comparteixen els seus companys de partit», va apuntar la ministra, que va incidir que qualsevol acord ha de ser ratificat al Congrés i fa falta una posició comuna del partit.

Tal com està traslladant en les últimes setmanes, la ministra Montero va fer una crida a les comunitats autònomes que «abandonin posicions de màxims» que impedeixin un acord entorn del sistema de finançament autonòmic que està pendent des de fa gairebé una dècada, des que va caducar l’actual model.