Alfredo Sanzol munta un tiberi al Lliure

Una gran història ha aterrat al Lliure de Montjuïc durant cinc dies. La de Jorge Arizmendi, un jove capellà navarrès que va decidir penjar els hàbits el 1963. Volia disfrutar de la llibertat de formar una família i ser amo del seu futur, ja que no ho havia sigut del seu passat. Va ser així perquè es va veure obligat a entrar al seminari als 12 anys. És el personatge sobre qui gira l’obra amb la que el dramaturg navarrès Alfredo Sanzol s’ha estrenat com a director del Centre Dramàtic Nacional. Ja des del mateix títol –‘El bar que se tragó a todos los españoles’– Sanzol avisa que va a totes: tres hores d’un gran artefacte escènic que passa com el glop d’una bona cervesa. L’autor i director ha tornat a desplegar, a més, un altre saludable exercici de memòria històrica, ‘gènere’ del qual és un mestre.  

La figura del seu pare el va inspirar per escriure un megarelat que bé podria ser l’adaptació d’una gran novel·la. Suposa el seu personal homenatge a uns temps i a una societat que començava a deixar enrere els anys més tenebrosos de la dictadura franquista. Arizmendi no només lluita per la dispensa papal com si li anés la vida en això, que li va, sinó que manté actituds pròpies d’un capellà roig de l’època.

Material per a una sèrie televisiva

Material per a una sèrie televisivaCom el protagonista, el pare de Sanzol també va deixar el sacerdoci i se’n va anar a Orange (Texas) per aprendre anglès, i allà va trobar una família de ranxers que el volien adoptar. Fins aquí els fets reals i a partir d’aquí Sanzol ens regala un cabalós torrent teatral. La ‘road movie’ del sacerdot que no vol ser-ho el porta en el seu Ford Galaxy fins a San Francisco. Allà arribarà, fins i tot, a coincidir en una festa amb Martin Luther King. I és que Sanzol no s’està de res en una peça amb aire de telenovel·la de sobretaula, o que podria donar lloc a una sèrie televisiva d’una desena de capítols. La gran història compta també amb alguna situació que fa trontollar la credulitat de l’espectador, com aquella trobada amb Luther King, en què coneixerà la que serà la seva dona, Carmen.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Però Sanzol sempre surt victoriós de qualsevol triple mortal que afronti per una brillant escriptura teatral i una direcció dinàmica. O per aquest to entre poètic, melancòlic, costumista i vitalista que impregna la majoria de les seves peces. No hi falta tampoc l’humor saludable i gamberro. Es destapa sense fre a la segona part quan relata el viatge d’Arizmendi a Roma a la recerca de l’anhelada dispensa. Allà trobarà l’ajuda d’un company d’escola –sacerdot també, tot i que de costums diguem llicencioses. És l’impagable Txistorro.

Un superb Francesco Carril encarna Jorge Arizmendi i una no menys excel·lent Natalia Huarte és la seva enamorada. Resulten magnífiques les seves escenes a duo i són els únics amb un sol rol en un elenc extraordinari. Elena González, David Lorente, Nuria Mencía, Jesús Noguero, Albert Ribalta, Jimmy Roca i Camila Viyuela es multipliquen en la infinitat de personatges que es mouen en la polièdrica escenografia d’Alejandro Andújar, un altre puntal d’un espectacle que torna a ratificar que Alfredo Sanzol es mou per la zona vip del teatre espanyol.