Comèdies catalanes

Casanovas i Madaula omplen Barcelona d’àcides rialles

  • ’Sopar amb batalla’ dispara contra l’amor romàntic al Borràs i ‘Els Brugarol’ s’enfronta als reptes del feminisme al Poliorama

Casanovas i Madaula omplen Barcelona d’àcides rialles
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Dues comèdies catalanes que la Covid-19 va impedir estrenar a Barcelona fa un any recalen a dos cèntrics teatres de la ciutat. Al Borràs, el premiat Jordi Casanovas (’Jauría’, ‘Vilafranca’) arremet contra els codis de l’amor romàntic a ‘Sopar amb batalla’, una obra coral protagonitzada per un grup de joves amics. Al Poliorama, Ramon Madaula (’Adossats’, ’L’ electe’) brinda la seva última obra, ‘Els Brugarol’, una peça que il·lustra el xoc generacional a una estirp de la burgesia tèxtil vallesana en què la filla decideix canviar el primer cognom pel matern, una cosa que el patriarca del clan intentarà evitar per tots els mitjans.

’Sopar amb batalla’, escrita i dirigida per Casanovas, il·lustra, com el seu títol indica, un sopar entre amics que acaba com el rosari de l’Aurora. Tot canvia després que un noi es declari a la seva nòvia i li demani matrimoni. ¿Ho fa davant de tothom per pressionar-la i aconseguir el ‘sí, vull’ perquè es comprometi a viure amb ell? El muntatge està protagonitzat per Júlia Barceló, Meritxell Calvo, Peter Vives, Francesc Ferrer, Mar del Hoyo, Jordi Coll i Majo Cordonet. Estan gairebé tota l’estona a escena, dividits entre els dos espais on transcorre l’obra: la cuina i la sala d’estar. 

«La peça parla de fins a quin punt som o no sincers a l’hora d’expressar el que pensem. ¿És millor mentir o dir la veritat? Molts ens hem fet aquesta pregunta sovint», diu Casanovas, l’obra del qual torpedina no només l’amor romàntic, també dispara contra les relacions de l’ésser estimat. «Moltes vegades no t’agraden tots els amics de la teva nòvia o d’algú però dissimules. Tots ho fem», admet l’autor que ha reescrit per complet aquest text creat fa 10 anys per a un taller de l’escola Eòlia. «La idea és la mateixa de llavors però ara és més punk». I és que tant a un grup d’amics, com a la família, uns cauen millor que d’altres. «En general fem un esforç per conviure però de vegades, quan menys t’ho esperes, tot salta pels aires. I això és el que passa en aquesta comèdia», comenta l’autor, qui quan acabin les funcions d’aquesta obra té prevista l’estrena a La Villarroel, ‘Alguns dies d’ahir’, un text sobre l’1-O dirigit per Ferran Utzet.

Xoc generacional

Notícies relacionades

La idea d’’Els Brugarol’, una peça amb humor àcid sobre els rols de gènere i les diferències generacionals, parteix d’un fet real: una de les filles de Ramon Madaula va decidir canviar l’ordre dels seus cognoms. «Quan m’ho va plantejar em vaig fer el fort però per dins allò em va fer mal», confessa. «Ara tinc clar que és una sort viure a un país que permet fer aquest canvi, sense oblidar que a altres llocs com els EUA les dones agafen el cognom del marit quan es casen», apunta Madaula, ‘convertit’ a la causa feminista malgrat que el seu paper a l’obra escrita per ell no vagi en la mateixa línia. «¿Per què no portem el cognom de la mare que ens va parir? Crec que seria un pas de gegant obligar a canviar l’ordre dels cognoms per compensar tots els segles de desigualtat que acumulem a Espanya», afirma. I la qüestió afecta tothom per igual, independentment de la ideologia. «Va més enllà de si ets o no conservador. Conec molta gent d’esquerres que amaga les seves contradiccions. Els de dretes no, perquè no en tenen», fa broma. En aquest sentit l’estranya que cap dels tres fills de Pablo Iglesias, de Podem, porti el cognom matern. «Ser activista social i coherent costa però almenys cal intentar-ho», afegeix.

Madaula interpreta el patriarca dels Brugarol a les ordres de Mònica Bofill. El repartiment el completen Estel Solé i Jaume Madaula, la seva filla feminista i el seu gendre a la ficció. Aquest últim és el seu nebot, amb qui mai havia actuat abans. «Vaig suggerir el seu nom perquè a la vida real solem discutir bastant», confessa. L’obra no pretén donar lliçons, només fer passar una bona estona mostrant com està canviant el món. «El tema del cognom al cap i a la fi serveix d’excusa per mostrar les diferències entre la generació que puja i la de la meva quinta, gent que està entorn dels 60 anys», diu l’actor i autor, encantat d’estar al Poliorama. «És un miracle estar fent teatre en viu, sobretot si compares amb el que passa a la resta del món».