D’‘Aplauso’ a ‘Efecte Collins’

Música i televisió, una parella en crisi

Les cadenes han renunciat als programes amb ambició d’arribar al gran públic i aposten per la música sobretot per barrejar-la amb altres ingredients, com la competitivitat o l’humor

Música i televisió, una parella en crisi
3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Fa molt que va començar a circular la màxima que «la música no dona audiència»: va ser als 90, quan, amb la creixent sofisticació dels audímetres, els programadors van ser capaços de detectar crisis d’atenció en aquells moments en què rossinyols del pop i altres variants captaven les càmeres (l’irònic ‘efecte Collins’ a què, en al·lusió al pobre Phil Collins, dona nom al nou programa de TVE produït a Sant Cugat). El posterior èxit d’‘Operación triunfo’ i dels successius ‘talent shows’ ha anat matisant l’afirmació: la música funciona a la televisió quan es barreja amb altres ingredients, ja sigui la competició, l’emotivitat o altres recursos de caràcter transversal.

El panorama actual contrasta amb temps en què als programes musicals se’ls dispensava un tractament real a la graella de TVE: espais com el popular ‘Escala en hi-fi’ (1961-167), amb els seus ‘playbacks’ de primera fornada i els seus platós pintorescos. Més tard, el magazín dels dissabtes a la tarda ‘Aplauso’ (1978-83) va establir el patró de programa d’actualitat amb bolos enllaunats en un plató amb públic feliç, amanit amb entrevistes i reportatges. Per aquest multicolor contenidor van desfilar des dels Jackson Five a AC/DC, passant pels Ramones, Depeche Mode o King Crimson, creuant-se sense conflictes amb Mocedades o Raffaella Carrà.

Aquells contenidors per a tot

Apoteosi inclusiva, aquella, sobrevolant tribus i tendències, responent a una idea àmplia de l’actualitat i incloent tot allò que ‘Popgrama’ i ‘Musical express’ no cobrien des de les seves trinxeres ‘underground’ a La 2. Després d’‘Aplauso’ van seguir ‘Tocata’ (1983-87) i ‘Rockopop’ (1988-92), estirant una fórmula avui enterrada. ¿Què ha passat? «Als 70 i 80, les discogràfiques tenien molt poder, tot passava per elles i pressionaven perquè la música tingués pes a la televisió», argumenta Jero Rodríguez, director de ‘La hora musa’ (espai que el 2019 va apostar a contracorrent per la música en directe, ara aparcat per la impossibilitat d’ajuntar públic i portar artistes internacionals), a més de coordinador d’‘Efecte Collins i inventor, al seu dia, de ‘Cachitos de hierro y cromo’.

Els artistes són ara «les seves pròpies empreses» i gestionen canals propis per comunicar-se amb els seguidors. I la fragmentació d’estètiques musicals complica la viabilitat d’un espai que pretengui reflectir-los a tots. «A ‘La hora musa’, els audímetres ens deien que els artistes amb més èxit eren Luz Casal, Manolo García o Kiko Veneno, però després, els vídeos que penjàvem a Youtube que més visionaments van tenir van ser els del grup de hip-hop Nats y Waor i la cantant urbana Bad Gyal», explica el realitzador. «¿A qui havíem de fer cas?».

Humor, viatges, gastronomia

El fenomen de ‘Cachitos’, un espai que als seus aquelarres de final d’any ha arribat a puntes d’audiència de nou milions (gairebé el 20% de la població espanyola), indica aquest camí de la música com a conductor complementari: fos amb la nostàlgia i el sarcasme, o bé amb la mirada social-costumista (a ‘Un país para cantarlo’, que condueix Ariel Rot) o la gastronomia (‘Banana split’, a càrrec de Mikel López Iturriaga). Però causa vertigen imaginar a quines imatges podran recórrer els qui el 2040 desitgin explicar com era la música del 2021.

Notícies relacionades

En l’àmbit de la televisió pública, malgrat tot més receptiva que la privada, TV-3 ha seguit una tendència semblant o més aviat a la baixa, acollint-se a l’auge del ‘talent show’ (‘Oh happy day’, el nou ‘A2Veus’), deixant esllanguir-se la històrica marca ‘Sputnik’ i perdent en la memòria programes d’autor com ‘Autògrafs’, ‘Hidrògen’ o ‘Rodasons’. La música es cola en les propostes culturals de ‘Quan arribin els marcians’ i en el comprimit ‘Clipping’. I a Betevé, ‘Àrtic’ filtra novetats com a magazín cultural i ‘Feeel’ s’especialitza en l’escena (molt) subterrània. Tots han d’enfrontar-se amb les plataformes de la Xarxa, encapçalades per Youtube i la seva subsidiària Vevo, a les quals la música sembla tenir lligat el seu destí.

 

Temes:

TVE Música TV-3