‘La pintora y el ladrón’: Una amistat estranya

Aquest documental ve avalat pel festival de Sundance, en el qual en l’edició de fa just un any va aconseguir el premi especial del jurat. És un film de personatges, de com evolucionen les relacions entre una dona i un home totalment antitètics. Són la pintora i el lladre del títol.

Notícies relacionades

Guardiola, a prop de firmar el divorci

L’Auditori oferirà mig miler de concerts la pròxima temporada

 Ella, Barbara Kysilkova, és una pintora hiperrealista txeca que viu a Oslo. El 2015 va aconseguir exposar en una galeria. Un dia, en plena llum, dos individus van entrar i es van emportar dues de les seves teles, per un valor de 20.000 euros. Els dos lladres van ser atrapats, però els quadros mai no han aparegut. La relació entre l’artista i un d’ells, Karl-Bertil Norland, s’inicia amb una seqüència en la qual no els veiem, però els sentim: és l’àudio d’una primera trobada a la sala del tribunal, acompanyada pels retrats del lladre i de la pintora que va fer el dibuixant de l’audiència.

 A partir d’aquest moment, quan el Karl accepta convertir-se en model dels retrats de la Barbara, comença una relació que es prolonga fins a l’actualitat i en la qual queden difuminats tots els límits. Ningú no és víctima, ningú no és botxí. Un va robar, l’altra va patir el robatori. No hi ha rancor, sinó curiositat, interès i aprenentatge mutu. Comencen a relacionar-se amb una naturalitat sorprenent. ¿Pot sorgir una gran amistat i complicitat entre un lladre i la seva víctima? La pel·lícula explora aquesta aparent contradicció de manera precisa.