Hideo Yokoyama, l’autor revelació de la novel·la criminal a BCNEGRA

No hi havia al Japó un autor capaç de fer-li ombra quant a vendes a Haruki Murakami, fins que va arribar Hideo Yokoyama i la seva novel·la criminal ‘Seis Cuatro’ que acaba de llançar Salamandra. Així que la trobada virtual entre l’escriptor japonès i el britànic David Peace s’esperava, aquest dissabte, com el plat fort d’aquesta rara edició de BCNegra. Peace, un dels noms fonamentals de la novel·la negra actual, és un fervent admirador i responsable de la publicació en anglès de Yokoyama i de la seva excel·lent acollida en l’àmbit anglosaxó. Moderada pel periodista Antonio Lozano, amb els autors separats per 130 quilòmetres –la distància entre Tòquio, on Peace està instal·lat des de fa anys, i la prefectura de Gunma, residència de Yokoyama–, la conversa, malgrat la tensió per si els ‘gremlins’ de la tecnologia es portarien bé, va transcórrer amb la mateixa tranquil·litat amb què l’autor japonès cuida el seu jardí. «La jardineria i l’escriptura són molt semblants, fas les dues coses amb dedicació i l’endemà has de tornar-hi», explica. 

Destrossar l’individu

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Periodista de successos de professió, no va ser fins a la seva setena novel·la ‘Seis Cuatro’ que Yokoyama es va convertir en un fenomen editorial, amb una història que revela amb intensitat al llarg de més de 600 pàgines un dels aspectes fonamentals de la societat japonesa. «La manera de viure japonesa prioritza la jerarquia per sobre de l’individu i crec que això sempre sorprèn a Occident», assegura. Potser per això i per aprofundir en la idea, l’heroi no és un investigador com els altres sinó un funcionari del departament de relacions públiques de la policia atrafegat per la burocràcia. La trama el porta a investigar un crim del passat que guarda moltes semblances amb les circumstàncies en les quals acaba de desaparèixer la seva pròpia filla. «Utilitzar un personatge auxiliar a l’entramat policial em permetia reflectir un conflicte personal més pur», explica. 

Peace, que publicarà al juny ‘Tokio Redux’, el final de la seva trilogia criminal sobre la capital japonesa, convé amb Yokoyama que la maldat, la matèria primera de la literatura criminal, no és una cosa que pugui dibuixar-se en blanc i negre. El japonès ho defineix com una condició latent inherent a tots: «Es podria dir que l’ésser humà és com un piano i que les tecles són els sentiments. Potser hi ha unes tecles que no arribin a tocar-se mai però no es pot dir que no les tinguem. No sabem què és el que pot desencadenar que aquestes notes sonin o no. Dependrà de les circumstàncies»