El musical ‘trans-gressor’

Segurament The Rocky Horror Show continua sent el més lúbric i rocker dels grans musicals de la història. Tornava al teatre Coliseum de Barcelona aquest dijous directament del West End londinenc. En un viatge llampec, únicament fins al 2 de novembre. En versió original en tota l’accepció del terme: en anglès (amb subtítols) i gust genuí. La mateixa producció que tant va entusiasmar en la visita d’ara fa dos anys però amb un nou al·licient: ni més ni menys que l’australià Jason Donovan en el mític paper principal.

Amb llenceria de cuir i ras tota la funció, des de la seva impactant irrupció a l’escenari cantant Sweet transvestite. A tot estirar, en algun tram, amb bata de pervers cirurgià cobrint-lo fins al portalligacames.

La seva primerenca adaptació cinematogràfica (The Rocky Horror Picture Show) el convertiria en dia festiu ritual de culte i experiència immersiva avant la lettre. En consonància, l’altra nit fans disfressats com els seus personatges s’aixecaven a ballar a les primeres files al sonar l’emblemàtica Time Warp. Túnel del temps que ens porta directament a 1973. L’any majúscul de Bowie i T. Rex. El del debut de Queen i els New York Dolls, i en què, després d’una estrena underground, l’obra escrita per Richard O’Brien es va convertir en el musical glam per excel·lència (igual que Hair al hippisme). I com tal, també retrocedeix al rock’n’roll dels 50 i viatja al futur sideral.

Transsilvània transsexual

Però ni és un musical generacional ni retrata un moment històric. Ja en la cançó inaugural, amb un gran teló violeta encara tot just entreobert, l’hostessa ens avisa: serà com una doble sessió de cine vell de sèrie B, de terror enteranyinat i ciència-ficció rudimentària.

I si al seu dia del glam també en deien gay rock, aquí anava encara més lluny. Rima transsexual amb Transsilvània i continua sent transgressor. Moltíssim més que no pas les drag queens políticament correctes d’avui.

Frankenstein transvestit

Notícies relacionades

La història d’un doctor Frankenstein transvestit que crea per al seu gaudi un adonis musculós anomenat Rocky (tres anys abans, per cert, que Stallone noquegés les taquilles), transita al deliri més joiós i turbulent. Cantat i ballat.

Amb 15 actors i banda tocant en directe dalt d’un hemicicle escènic de regust de cartró pedra. I amb hilarants diàlegs i situacions de vodevil trash. Frenèticament desinhibit i diferent de qualsevol altre musical. I sobretot, atapeït de grans cançons amb nivellàs interpretatiu.

Temes:

Barcelona Cine

Inicia sessió 0 Comentaris

Escarabats, gentrificació i turistes al Gòtic

La nova bogeria per la salsa