‘Voces rotas’: memòria del cine francès

Sense fer un tomb absolut a la seva trajectòria, el director Héctor Faver orienta els seus interessos en una altra direcció després de realitzar, entre el 1992 i el 2017, tres pel·lícules (documentals o metafòriques) sobre l’Holocaust (‘La memoria del agua’), els desapareguts a l’Argentina durant la dictadura militar (‘Invocación’) i la manifesta impunitat actual davant els crims del franquisme (‘Lesa humanitat’).

Notícies relacionades

La Terrrazza compleix 30 anys a l’aire lliure

El debat sobre els límits del ‘true crime’ també va atropellar Carrère

Ara torna al territori de la ficció amb la història d’una crisi de parella i una relació tempestuosa. Però ho planteja de manera peculiar. Com va fer John Cassavetes a ‘Shadows’, pel·lícula sorgida d’un taller d’improvisació teatral dirigit pel cineasta a Nova York, ’Voces rotas’ neix d’un altre taller d’actors impartit per Faver a Barcelona.

El resultat és una pel·lícula que juga obertament a la distància emocional a través d’una posada en escena, un estil d’actuació i una textura fotogràfica que entronquen amb un determinat cine francès dels anys 60 i amb la seva equivalència literària al nouveau roman. Fáver recrea aquell esperit trencador homenatjant-lo i interrogant-se sobre la pervivència i la validesa de determinades maneres de narrar en cine i en literatura.