‘Voces rotas’: memòria del cine francès

Sense fer un tomb absolut a la seva trajectòria, el director Héctor Faver orienta els seus interessos en una altra direcció després de realitzar, entre el 1992 i el 2017, tres pel·lícules (documentals o metafòriques) sobre l’Holocaust (‘La memoria del agua’), els desapareguts a l’Argentina durant la dictadura militar (‘Invocación’) i la manifesta impunitat actual davant els crims del franquisme (‘Lesa humanitat’).

Notícies relacionades

Jordi Hurtado, reconegut amb el Premio Nacional de Televisión

El MNAC insistirà en la "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures de Sixena

Ara torna al territori de la ficció amb la història d’una crisi de parella i una relació tempestuosa. Però ho planteja de manera peculiar. Com va fer John Cassavetes a ‘Shadows’, pel·lícula sorgida d’un taller d’improvisació teatral dirigit pel cineasta a Nova York, ’Voces rotas’ neix d’un altre taller d’actors impartit per Faver a Barcelona.

El resultat és una pel·lícula que juga obertament a la distància emocional a través d’una posada en escena, un estil d’actuació i una textura fotogràfica que entronquen amb un determinat cine francès dels anys 60 i amb la seva equivalència literària al nouveau roman. Fáver recrea aquell esperit trencador homenatjant-lo i interrogant-se sobre la pervivència i la validesa de determinades maneres de narrar en cine i en literatura.