'Nación cautiva': feixisme alienígena

La nova pel·lícula de Rupert Wyatt se situa a mig camí de ‘Distrito 9’ i els ‘thrillers’ conspiranoics d’Alan J. Pakula per retratar la distòpica societat sorgida d’una invasió alienígena de la Terra, i mentre ho fa es mostra menys interessada a oferir espectacle visual que al plantejar assumptes de raça i classe; de fet, el director amb prou feines ens mostra les criatures extraterrestres –l’aparença de les quals suggereix l’encreuament entre una aranya gegant i un porc espí–, i així reforça la seva condició al·legòrica. És una pena, en tot cas, que mai arribi a explorar seriosament ni aquesta metàfora ni els diversos dilemes ètics que posa sobre la taula. Tot el que arriba a dir-nos és que el feixisme és dolent. 

Mentrestant, ‘Nación cautiva’ avança atropellada i indecisa sobre on posar el focus i qui són realment els seus personatges, plena d’idees però incapaç d’organitzar-les amb coherència; i el seu gir final, al qual tota l’estructura narrativa sembla supeditar-se, porta una sèrie de qüestions que Wyatt no està preparat per respondre. Si malgrat tot això la pel·lícula se les arregla per resultar estranyament seductora és gràcies a l’impacte dramàtic que aconsegueix generar quan les seves diverses línies argumentals convergeixen i, sobretot, a la seva voluntat genuïna de provar coses noves dins dels confins del gènere a què pertany.