Al rescat de les antecessores de Nefertiti i Cleòpatra

Acompanyada pel cineasta, la setmana passada Fletcher (Barnsley, 1966) conversa darrere d’una mascareta que no abandona ni per posar per al fotògraf al Museu Egipci, per on transita visitant de nou una col·lecció que no deixa de sorprendre-la, després de fer una conferència al departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. 

Aquesta dona, de cabellera tan pèl-roja que rivalitzaria amb la del poderós Ramsès II, que ha tingut sonades diferències amb el mediàtic egiptòleg Zahi Hawass sobre Nefertiti, ha escrit llibres i estudis i participat en nombrosos documentals de la BBC. Però aquesta sèrie de vuit temporades, acabada de presentar al mercat internacional Conecta Fiction i sobre la qual Chica (‘Made in China’) negocia amb diverses plataformes, per a ella és «un repte». «Dona una visió diferent de les típiques pel·lícules d’Egipte sobre Tutankamon, les piràmides, les mòmies... Tracta d’una dinastia de dones fortes que estan a la mateixa altura que els homes. A l’antic Egipte la dona tenia una posició pràcticament igualitària a la de l’home. Hauríem d’aprendre molt d’ells. I es remunta a un període històric fosc i bastant desconegut fins i tot per a molts egiptòlegs». 

Comença, expliquen, amb una provocativa carta d’un rei on diu: «¡Fes callar els hipopòtams del llac!». Es refereix a les seves dones... Però el relat rescata la seva vàlua. La d’Amosis-Nefertari, el marit de la qual, Amosis, escrivia «‘Ella és tot el que jo soc’, és a dir, que els seus títols també eren d’ella», i Aah-Hotep, líder en el camp de batalla. «Quan al segle XIX es va descobrir el seu cos, al voltant del coll lluïa tres mosques d’or enormes [com la platejada que penja del de Fletcher]. Eren la condecoració militar més gran. I estava enterrada amb dues destrals, dagues i braçalets de tir amb arc dins del sarcòfag». 

Nefertiti i la mòmia de la Dama Jove

Després de més d’una dècada d’investigació finançada per Discovery Channel, el 2003 Fletcher va transmetre la hipòtesi que la mòmia de Nefertiti era una de les tres que es van trobar en una capella de la tomba KV35 de la Vall dels Reis, la d’Amenhotep II, el 1898, coneguda com la ‘Dama Jove’. Alguns col·legues van considerar errònia la teoria, amb especial virulència, Hawass, llavors al capdavant del Consell Suprem d’Antiguitats egípcies. El gener passat aquest deia a aquest diari que estava segur que la famosa reina està enterrada a la zona occidental de la Vall dels Reis, i és allà, buscant-la amb un equip.

En vista d’aquesta afirmació Fletcher s’encongeix d’espatlles i evita parlar de les seves topades amb Hawass. «Jo continuo creient que la Dama Jove és Nefertiti. Ara molts egiptòlegs que abans no les acceptaven comencen a reconèixer les meves teories. Cadascú pot treure les seves conclusions. Les proves són allà», afirma abans de recordar-les. «La mòmia era al lloc perfecte, tenia l’edat i el sexe perfecte, les marques d’haver portat la corona al cap, el braç en la posició règia, tenia a prop una perruca d’estil nubià característica de Nefertiti. Les mesures del crani, el perfil, la forma del coll, el front i el nas... la reconstrucció que vam fer va demostrar que es correspon amb el bust de Berlín. Les peces d’or dels pectorals són les mateixes que portava Akhenaton [el seu marit] i van penetrar en el seu cos quan van atacar de forma intencionada la mòmia ja embalsamada amb una destral i van destruir-li boca per impedir que la seva ànima viatgés al més enllà». Atacs que quadren amb l’èmfasi que la dinastia posterior, la XIX, va enterrar tot el que encarnava el matrimoni reial heretge del període d’Amarna, que havia instaurat el culte monoteista a Aton amb l’abolició del politeisme tradicional. «Com que no podien destruir un cos reial per complet, perquè això implicava una maledicció eterna, així anul·laven la seva màgia i el seu poder». 

Els qui ho van fer, opina Fletcher, «no eren simples assaltants de tombes, sabien el que feien». «Eren tres mòmies del període d’Amarna que, a diferència dels altres cossos reials de la mateixa tomba, embenats i identificats, havien deixat en una altra habitació, sense benes, despullades, sense taüt ni nom, cosa que els condemnava al no-res per a tota l’eternitat». 

Sobre la hipòtesi del seu col·lega Nicholas Reeves –«un gran egiptòleg»–, que el 2015 va dir que Nefertiti podia ser darrere de la tomba de Tutankamon, una cosa que Hawass també va desacreditar, Fletcher diu que té la ment oberta, però recorda que la ciència no ha sigut concloent sobre l’existència d’aquestes cambres amagades i no comparteix la seva tesi que Nefertiti fos la mare del jove faraó. «Però sí que és interessant la seva teoria que Tutankamon fos enterrat al costat de la tomba de la seva mare, que jo crec que és Kiya, una dona menor d’Akhenaton».  

Taxista londinenc momificat

Notícies relacionades

Nefertiti, un segle de llum

Amb el peu esquerre

Biògrafa de Cleòpatra, Fletcher opina que la seva tomba està sota les aigües d’Alexandria, a prop del palau reial on la van enterrar. «Era extraordinària, una política brillant, mare de quatre fills, una monarca absoluta, una altra dona que està al mateix nivell que els homes i no a la seva ombra, com en la dinastia XVIII. Molt activa, l’egiptòloga ha compaginat en els últims temps treballs com la recreació de la veu d’un sacerdot gràcies a escàners mèdics de la seva mòmia i ha descobert, juntament amb el seu marit, Stephen Buckley, que en la dinastia XVIII no es momificava amb natró sec, sinó submergint les mòmies en una dissolució d’aigua i sal de natró. La clau va ser trobar «cristalls dins de la pell de les mòmies de la KV35; per estudiar-ho vam momificar un taxista anglès». Sí, Allan Billis, malalt terminal de càncer que va donar el seu consentiment a l’experiment i el cos del qual avui està sent estudiat al King’s College de Londres per veure com es conserva en els pròxims anys. 

De tornada a Anglaterra, on diu que la gent només es posa la mascareta al súper, Fletcher sap que haurà de passar 15 dies de quarantena a casa. «No m’importa. Aprofitaré per llegir a la meva biblioteca». I potser es recrea imaginant-se «vivint al palau d’Amenhotep III, tot i que hagués sigut com a serventa. Per a mi va ser el faráon més fabulós i perfecte. Va significar el zenit de l’art, la cultura i el poder polític d’Egipte, el moment més daurat d’aquesta civilització». Sí, era de la dinastia XVIII.