Nefertiti, un segle de llum

Avui fa un segle, després d'haver estat amagada als ulls del món durant 3.300 anys, l'enigmàtica mirada -malgrat que li falti l'iris de l'ull esquerre- i la bellesa policromada de la reina Nefertiti van tornar a veure la llum del déu sol, Aton, a qui havia adorat en vida. Va ser el 6 de desembre del 1912 quan l'egiptòleg alemany Ludwig Borchardt la va descobrir, immortalitzada en un ja icònic bust, al terra del taller d'un escultor anomenat Tuthmosis, a les ruïnes de Tell-el-Amarna.

Des del 2009, el bust (47 centímetres i 20 quilos) és l'estrella del Neues Museum de Berlín, que en celebra l'aniversari inaugurant avui, fins al dia 13 d'abril, l'exposicióA la llum d'Amarna. Cent anys de la troballa de Nefertiti,amb unes 600 peces, algunes que no han estat mai mostrades, sobre l'era en què la Monna Lisa de Tell-el-Amarna va regnar juntament amb el seu marit, Akhenaton, el faraó heretge. Junts van comandar el segle XIV aC la més gran revolució política i religiosa de l'Antic Egipte instaurant el culte a un únic déu, el disc solar, i desafiant el poder del clero d'Amon.«Els 17 anys del període amarnià van ser una època molt intensa i convulsa pel que fa a religió, cultura, art i pensament, perquè ells dos van trencar amb la tradició d'Amon», explica Maite Mascort, egiptòloga i vicepresidenta de la Societat Catalana d'Egiptologia.

Nefertiti, nom que significa «una dona bella ha vingut» (per això les teories que creuen que no era egípcia sinó una princesa de Mitani), no es va limitar a ser reina consort.«Sabem que manava molt, era una gran reina que es feia representar en actituds reservades fins llavors només als faraons, com massacrant els enemics d'Egipte, oficiant rituals i al mateix nivell que el seu marit»,afegeix Mascort. Per això alguns opinen que, després de desaparèixer Akhenaton, va continuar en el poder com el faraó Smenkhare.

Es desconeix com va morir Nefertiti i què es va fer amb el seu cos, tot i que algun egiptòleg apunta a una de les mòmies de la tomba KV35 de la Vall dels Reis. Però a Tell-el-Amarna, on Akhenaton va traslladar la capital al deixar Tebes, va quedar l'art amarnià, amb insòlites i innovadores escenes íntimes i familiars de la reina amb el seu marit i jugant amb les seves sis filles. Però també mostres de la seva bellesa, com a Karnak, on unes mans que sorgeixen dels rajos d'Aton acaricien els pits nus de Nefertiti, el deure de la qual com a màxima sacerdotessa, segons l'egiptòleg Cyril Aldred, era«mantenir el déu en estat de perpètua excitació».

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

RECLAMACIÓ EGÍPCIA / I a Tell-el-Amarna va trobar Borchardt el seu bust, en una excavació finançada pel col·leccionista James Simon, que el va tenir a casa seva abans de donar-lo al museu berlinès juntament amb 5.000 peces amarnianes més.«Hi ha qui diu que és fals, perquè és molt idealitzat, perquè està fet de dos materials -la corona és de guix i la resta, de pedra calcària- o que s'ha reutilitzat i que a sota de la cara hi havia un cara més envellida, però res d'això és estrany en l'època»,opina Mascort.

Abans que el descobriment de Tutankamon vetés la sortida de tresors d'Egipte, Borchardt va fer el repartiment de les seves troballes perjudicant clarament el Govern egipci, que des del 1924 reclama a Alemanya la devolució del bust però sempre topa amb negatives, entre aquestes la de Hitler en persona, que fins i tot va posar el segell del Tercer Reich a la base. L'any 2007, el totpoderós Zahi Hawass, director del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, va iniciar una fallida croada. Ara,destronatdesprés de la caiguda de Mubàrak, ocupa el seu lloc un nou ministre, Mohammad Ibrahim, que ha estat convidat a la inauguració del Neues d'avui. Alemanya, per si de cas, ja ha avisat, per boca del president de la Fundació Patrimoni Cultural Prussià, Hermann Parzinger, que el bust«es quedarà a Berlín».