'Zombi child': la naturalesa del vudú

La casualitat, o els condicionants en l’exhibició cinematogràfica marcats pel coronavirus, ha fet que avui s’estrenin dues pel·lícules de zombis diametralment diferents, una comèdia, ‘Little monsters’, i un acostament naturalista, ‘Zombi child’, de l’inclassificable cineasta francès Bertrand Bonello.

D’aquest director s’han estrenat a les nostres sales poques pel·lícules. Una d’aquestes, ‘Casa de tolerancia (L’Apollonide)’ rodada fa una dècada, té alguns punts en comú amb la present. Aquella discorria a l’interior d’un elegant prostíbul al París de 1899. ‘Zombi child’ té lloc en un internat elitista per a estudiants femenines fundat per Napoleó el 1804. La forma que té Bonello de filmar les interioritats de les prostitutes i de les alumnes és semblant, sempre molt sensual i alhora misteriosa. Per a unes, el sexe era una professió. Per a aquestes, o per a una d’elles, l’alumna anomenada Fanny, és un desig que pot convertir-se en tragèdia devastadora.

Notícies relacionades

Manolo García i Quimi Portet: «El Último de la Fila és tornar a casa; estàvem bojos per la música i això ens continua unint»

Càsting sense aglomeracions per al film dels Beatles a Barcelona: «Que em rapin si volen»

Però el que passa a l’escola, a les classes i alcoves, amb la germandat a la qual s’afegeix una noia procedent d’Haití, està lligat al film a coses que van passar a l’Haití de 1962. La càmera de Bonello filma aquests escenaris i els zombis que els habiten d’acord amb dues de les obres mestres sobre els morts vivents que combinaven el fantàstic amb els ritus reals, ‘La legión de los hombres sin alma’ i ‘Yo anduve con un zombi’.

‘Zombi child¡ ofereix la lectura històrica, la dels zombis com a éssers donats per morts però en realitat narcotitzats i ‘zombificats’, que es convertien, en esclaus sense raó ni pensament a les plantacions de canyes de sucre; mà d’obra gratis, en definitiva. La pel·lícula alterna de manera intel·ligent els dos temps i els dos llocs per construir una història única que versa sobre els ritus del vudú i sobre el pes de la història de l’home blanc sobre l’home negre.