Carlos Hipólito brilla a ‘Burro’
E l record de Platero i jo, de Juan Ramón Jiménez, va animar Álvaro Tato a escriure Burro, un suggerent text que ha fet seu l’actor Carlos Hipólito, molt aplaudit ahir en el seu debut al Teatre Romea. A l’estrena a Barcelona hi van acudir destacats intèrprets, com Carme Sansa, Jordi Bosch i Josep Maria Flotats.
Acompanyat d’una afinada família de músics i actors composta per Fran García en la percussió, per Iballa Rodríguez a la flauta i pel guitarrista Manuel Lavandera, Hipólito va brillar en la seva interpretació d’un ase que recorre la història de la humanitat i la relació dels ases amb la nostra espècie. El text i la música conviden l’espectador a viatjar del passat a un present gens afalagador, on un incendi amenaça de destruir una finca on un burro ha sigut abandonat a la seva sort. Està lligat a una estaca, no pot fugir, i en aquest clima, atrapat com ho està la civilització en un planeta al qual se li esgota el temps sota l’amenaça del canvi climàtic, comença a recordar la història de la humanitat vista a través d’un animal que de tonto en té poc.
Moment més tendre
L’humor esquitxa aquesta proposta d’Ay Teatro dirigida per Yayo Cáceres. L’obra, que va fer riure els espectadors en diversos moments, es nodreix i fa referències a llibres en els quals apareix la figura del burro, com ara Les metamorfosis, d’Ovidi; Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare; El Quixot, de Cervantes, famoses faules i dos textos anònims: Misa del asno i Testamento del asno. Sense oblidar Platero i jo, que proporciona un dels moments més tendres de l’espectacle.
Tot i que es tracta d’un monòleg, Hipólito no només dona vida al burro del títol, sinó a molts altres personatges sense necessitat de disfressar-se, servint-se de la seva qualitat com a intèrpret. La camaleònica capacitat d’Hipólito per metamorfosar-se sense necessitat de cap disfressa –a cara descoberta només amb la seva gestualitat, la seva expressió facial i la seva entonació– va ser aplaudida pel públic en diversos moments durant la funció. L’actor, que havia vingut molt a Barcelona quan la Compañía Nacional de Teatro Clásico actuava al Victòria, feia molt temps que no trepitjava les taules a la capital catalana. La seva última actuació va ser el 2011 amb una versió de Claudio Tolcachir de Tots eren fills meus, d’Arthur Miller, que es va veure al Poliorama. Res a veure aquella proposta amb aquesta aposta de l’actor que viatja amb Burro des de l’Antiga Grècia fins als nostres dies, passant per l’edat mitjana i el segle d’or.
Els tòpics sobre l’estupidesa i tossuderia dels ases donen molt joc en un muntatge que combina poesia, música i humor, però també denuncia la injustícia i la violència contra l’ase, que mai ha tingut el respecte i noblesa del cavall. Hipólito, que fa anys va interpretar Història d’un cavall, de Tolstoi, torna la dignitat a l’ase amb la seva interpretació. Burro convida a replantejar-se qui són els ases, a redescobrir les faules i a rellegir Platero i jo.
