L'afany de llibreters i lectors salva el Sant Jordi de la pandèmia

És molt possible que la gran diferència entre el Sant Jordi d’estiu i un Sant Jordi normal, celebrat en la seva data, sense virus pel mig, sense mascaretes ni distàncies de seguretat i amb les grans avingudes entregades a la celebració, és que qualsevol altre dia del llibre i la rosa resulta impossible obviar la festa, mentre que el d’aquest dijous perfectament podia passar desapercebut per a algú que no es creués una llibreria. Va, com s’ha repetit en els últims dies, per barris, cosa que vol dir que a cada poble i ciutat ha sigut diferent, però el denominador comú és que no ha sigut la festa acaparadora de sempre, la que ni el més eixelebrat dels turistes podia deixar de notar. El passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya de Barcelona, tradicionals columnes vertebrals de la celebració, eren buits. Va ser una jornada què, bàsicament, es va viure a les llibreries. Allà sí que es va notar la festa.

Cal contextualitzar: tenint en compte que és estiu, tenint en compte la pandèmia letal, tenint en compte que des de fa una setmana la instrucció governamental és sortir de casa només per causes imprescindibles. ¿I si tota la gent que va acudir ahir a les llibreries considera que és imprescindible llegir o fer un cop de mà a les llibreries? El dia va començar mandrós, però en això s’assembla a qualsevol altre Sant Jordi, fins que, al migdia, fins i tot els escèptics van advertir més agitació de l’habitual. A Barcelona, a les grans cadenes, La Central, Laie, La Casa del Llibre, potser no semblava Sant Jordi, potser no estaven plenes, però tampoc era qualsevol dijous de juliol, ni d’un juliol pandèmic ni d’un juliol normal.

Control d’aforament

«Calculem que hi ha un 30% més de clients que un dia normal», explicava Marisa Ontiveros, directora de la Casa del Llibre del passeig de Gràcia. «La gent s’està animant», deien a La Central, al carrer de Mallorca. No eren més de les 12.00 i a la Laie ja havien de controlar l’aforament. «No perquè s’ompli la botiga, que és molt gran, sinó perquè la majoria de la gent es concentra a la secció de narrativa», explicava una responsable. Llibreries de barri com La Memòria, a Gràcia, no es quedaven enrere. «Ha anat bé, hem venut bastant», deia la llibretera Anna Josa. L’amo, Xavier Cortés, explicava que se sentiria satisfet si amb les vendes per internet durant el confinament, més les bones vendes de maig i juny, més les vendes d’aquest dijous aconseguia compensar la cancel·lació del Sant Jordi original. I semblava que sí. «No hem omplert la llibreria en cap moment, però hem tingut una activitat constant», resumia Carme Prim, de La Caixa d’Eines, ja cap al final de la jornada. La tarda, amb menys calor, va aportar un general i agraït augment de les visites.

El Sant Jordi d’estiu va ser atípic per moltes raons, entre les quals hi havia els tipus de vendes: no va ser el Sant Jordi de grans supervendes. Com va explicar Prim, «s’ha venut més literatura i menys novetats», i en això van coincidir altres llibreries i el Gremi de Llibreters. «Cal tenir en compte que els 10 llibres més venuts mai representen més del 5% de les vendes, i es pot dir que això sempre ha sigut així, però aquest Sant Jordi ho ha accentuat», va explicar Marià Marín, secretari tècnic del Gremi. En termes generals, Marín va fer un balanç més que satisfactori de la jornada. «Ens ha sorprès la resposta de la gent, fins i tot en llocs com el Segrià, on la situació és complicada. La gent tenia ganes del dia del llibre. No és comparable amb un Sant Jordi normal, però n’estem molt contents».

Millor dins que fora

A les grans llibreries la festa es va celebrar a dins, no importava si a fora hi havia instal·lada una paradeta: feia molta calor per quedar-se al carrer. Si es podia triar entre dins i fora, millor a dins. Però anava per barris: a Tarragona, la celebració va tenir lloc a la Rambla Nova, en un espai acotat on hi havia mitja dotzena de llocs de llibres i roses, control de l’aforament i presa de temperatura a l’entrada. Hi va haver força ambient, tot i que no com en un Sant Jordi normal. 

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

A Girona, a la plaça de la Independència, va ser semblant. A Sitges es van instal·lar sis casetes a l’Hort de Can Falç, lluny de les 40 que hi sol haver al passeig de la Ribera en un Sant Jordi normal, i a Lleida, on les mesures imposades pel Govern impedien fer festa al carrer, els llibreters es van donar per satisfets amb l’afluència «tranquil·la però constant» de lectors que van sortir de casa i van acudir a les botigues.

Un altre indicador clar que la jornada era atípica és que els pocs autors que van firmar eren d’aquí: la situació no és idònia per desplaça-se. Hi va haver firmes programades per a les quals calia demanar cita prèvia en alguns casos, com la iniciativa d’Edicions 62, que va portar alguns dels seus autors a llibreries de Barcelona, on feien una breu visita i deixaven exemplars dels seus llibres firmats per als clients. Algun lector que va tenir la sort de creuar-s’hi va aprofitar la circumstància per demanar un autògraf ‘in situ’. No se li va negar.