Amb el permís de Santa Brígida

És la primera de tota una tirallonga de santes místiques de tradició europea. Durant segles va ser venerada a Catalunya però de sobte la devoció que despertava es va esvair. Jo proposo que recuperem el culte i la fem santa patrona de les lectures de platja, dels festivals d’estiu i fins i tot de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Peregrinem una vegada a l’any fins a la petita i gelada població de Valdstena, a la vora del llac Vättern, per visitar la seva tomba. Escriguem llibres que expliquin la seva llegenda i que surtin a la venda el 23 de juliol. Durant la jornada d’aquest Sant Jordi he proposat tot això i he explicat moltes vegades la biografia i els mèrits de santa Brígida a llibreters, editors, distribuïdors, col·legues i fins i tot a una bona dona que volia un llibre de David Nel·lo, i tothom es va mostrar molt interessat a conèixer-ne els detalls.

Dit això, i amb permís de santa Brígida, aquest dijous ha sigut una mica Sant Jordi. Una mica perquè ens faltaven moltes coses d’aquest dia únic al món. La més important, els lectors. Els hem trobat molt a faltar. Hem deixat llibres firmats a tot arreu, hem visitat les carpes al carrer d’algunes llibreries i hem comprat llibres, però res ni ningú pot ocupar el lloc dels lectors i les lectores que el dia de Sant Jordi s’acosten a demanar-te una firma. Els nous, els de sempre, els casuals, els que no vindran mai més, els joves, els grans, els que acudeixen en parella, els que arriben passejant el nen o el gos, els que compren per a la mare, per a la dona, per a ells mateixos... Aquest dijous han faltat tots. I sobretot ens han faltat les seves paraules, tan generoses sempre, que arriben com per miracle en aquells pocs minuts que els autors i els lectors compartim el dia de Sant Jordi. I que recordem tot l’any.

Missió aconseguida

Notícies relacionades

200 llibres recomanats per al Sant Jordi d'estiu

El #MeToo dels nens

En canvi, hi ha hagut llibreters contents i animats, llibreries plenes de gent, amb cues per pagar on la gent s’ha situat a dos metres de distància. Hi ha hagut lectors bojos d’alegria perquè de cop, rere una columna, es trobaven Pilar Rahola amb el boli a la mà. Hi ha hagut autors feliços perquè per fi podíem dir que aquest any hem celebrat Sant Jordi. Mitjans de comunicació fent la seva feina amb més calor i menys aglomeracions que mai, però que han sigut en bona mesura els responsables que el dia fos memorable (¡gràcies!). I hi ha hagut un grapat de professionals que, després de muntar i desmuntar dos Sant Jordis, per fi veien que alguna cosa acabava bé. Crec que tot el món del llibre hem d’agrair aquesta tasca, tota aquesta il·lusió que ha tirat endavant malgrat tots els obstacles i totes les desinformacions.

Sí, sí, ja ho sé. La pandèmia, els brots, les prohibicions, la distància, la pèssima gestió dels que manen... Ja sé que santa Brígida no és sant Jordi. Ja sé que passen moltes coses que mai hauríem volgut que passessin. Que el virus mata cada dia. Però aquest dijous, 23 d’abril, hem fet que fos el dia del llibre. Ha fet una calor de mil dimonis, s’han venut diversos milers d’exemplars i fins i tot els editors grans i petits estaven contents. I això, en un gremi que sol ser pessimista per naturalesa, ja és en si mateix una gran festa. Com ho és en un món que últimament ha tingut moltes ocasions per espantar-se i patir i poques per celebrar i riure. Vindran molts Sant Jordis millors que aquest, segur. Però aquest el recordarem sempre. Amb el permís de santa Brígida.