El llarg camí d''Under the skin'

‘Under the skin’ observa una d’alienígena que passa els dies transitant per Glasgow (Escòcia), i seduint homes solitaris per fer-los després desaparèixer de la faç de la Terra. Inicialment Glazer va pensar a explicar la història de dos extraterrestres que s’infiltren entre els humans fent-se passar per un matrimoni de grangers –Brad Pitt havia d’encarnar el marit–, però, arribat el moment, va decidir reduir les 100 pàgines del guió a menys de la meitat i minimitzar la narració per centrar-se en la barreja d’imatges i sons. «Els que busquin una història tradicional, haurien de fer-ho en un altre lloc», sentencia.

Seguint aquest mètode, Glazer va voler posar els instints més bàsics de la naturalesa humana davant un mirall, a través d’un personatge amb un punt de vista neutral. I això, sosté, convertia Scarlett Johansson en la seva protagonista idònia per la seva celebritat i la seva condició d’icona sexual perquè, «veient-la en pantalla, fa la sensació de ser com un animal exòtic posat a l’hàbitat equivocat». Amagada rere una perruca negra i roba sens dubte comprada a Primark, l’actriu va passar bona part del rodatge conduint una furgoneta que allotjava diverses càmeres diminutes al tablier i un equip de filmació a la part posterior, aturant-se per parlar amb transeünts que no tenien ni idea d’estar sent gravats, ni que potser acabarien formant part d’una pel·lícula.

Enlluernadora imaginació visual

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

‘Under the skin’, en tot cas, no és l’ostentació de naturalisme que aquesta explicació suggereix. Moltes de les seves escenes evidencien l’enlluernadora imaginació visual que van convertir el seu director en un dels grans autors de vídeos musicals i publicitaris dels 90. «Aquestes peces no només em pagaven el lloguer, sinó que van ser la meva pròpia escola perquè, gràcies a elles, vaig comprendre que m’obsessionen les imatges, i que el cine actual depèn massa de la paraula», opina Glazer, entre els videoclips del qual destaquen ‘Karma Police’, de Radiohead, i ‘The universal’, en el qual els membres de Blur retien homenatge a ‘La taronja mecànica’ (1971), de Stanley Kubrick. El meu fort no són homenatges sinó, directament, robatoris», confessa el britànic sobre la influència kubrickiana que també és present a ‘Under the skin’ i ho era encara més en ‘Reencarnación’, intrèpida reflexió sobre la pèrdua protagonitzada per Nicole Kidman.

Les dues ficcions s’assemblen en una altra cosa: les dues van ser ferotgement esbroncades al seu pas per la Mostra de Venècia malgrat ser magistrals, i amb el temps han arribat a ser considerades obres de culte; ‘Under the skin’, de fet, està a punt de tenir el seu propi ‘remake’ televisiu. «Em surt molt millor desconcertar el públic que complaure’l, i a molts espectadors no els agrada sentir-se confosos per una pel·lícula, així que suposo que la pròxima que faci també generarà aquest tipus de rebuig inicial», comentava Glazer fa set anys. ¿Quants més en passaran abans que puguem comprovar-ho?