Muchachito, ballar asseguts és ballar

El millor perfil possible dels concerts de ‘nova normalitat’ el va donar aquest divendres el senyor Jairo Pereira al Poble Espanyol, passant per sobre de les distàncies i operant com si allò fos un annex de la terrassa del barri. «¡Braves per a tothom!», cridava entre cançó i cançó, amb el peu dret enganxat al bombo i traient fum d’aquest repertori que tritura rumba, blues, swing, reggae, música disco i el que faci falta, amb la desescalada per riure i els ulls de la clientela fent pampallugues.

Muchachito va tornar a la ciutat després d’un llarg període en què l’havíem perdut la pista. Aquesta era la seva precisa intenció, atès el règim de caravana, carretera i manta a què s’ha abocat en els últims anys, allunyant-se del ‘show business’. Muchachito fresc i rampant, ben secundat per la seva sòcia Flor Inza a les percussions i veus, i entrant en bloc amb ‘Cuestión de suerte’, aquest resum de la seva filosofia, en què, com Los Suaves, canta desenfrenadament a aquesta vida que el matarà.

La rumba que cala

El Poble Espanyol lluïa bonic i acollidor, amb aquesta pèrgola embolcallada en vegetació que hi ha plantat el Cruïlla XXS i les tauletes per a parelles i petits grups, i el ritme es va anar propagant de cadira a cadira a cop de ‘Si tú si yo, sí, no' y 'Me tienes frito’, pessics d’aquell sonat àlbum de debut del 2005 que va ser ‘Vamos que nos vamos’. Rumba que retruny, davant de la qual era difícil mantenir quiets els peus. Tots, més o menys, «ballant asseguts», com va fer notar Flor. I les primeres temptatives d’alçar-se amb ‘Caraguapa’. Un senyor de la seguretat va acostar allà a un grup que procedia a ballar alegrement per demanar contenció: ballar, d’acord, però no us barregeu massa.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Jairo, un bromista notable, es va passar el concert advertint que «aquesta serà l’última cançó» i va anunciar una cançó de bressol, ‘Libre como el viento’, que va sortir propulsada a tota velocitat. Com quan li va arribar el torn a «la lenta», que va resultar ser un ‘Cógelo’ al galop frenètic. I a ‘Te perdí’, aquesta boja aproximació a la ‘disco music’ amb guitarra atrotinada i cant enyorat. Hi va haver lloc per a  ‘40 Forajidos’, cançó del disc de G5, aquell supergrup que va compartir amb Kiko Veneno, Los Delinqüentes i Tomasito. Molt Veneno primera època, en aquest relat de ‘far west’ entre «cucarachas, sabandijas y bandidos», influència notòria en l’obra de Muchachito, com es va poder entreveure en peces pròpies com a ‘Carreta sideral’.

Invocant Peret

La nit és una gran aliada d’aquests concerts d’aforament curt i dispersat, i les 400 persones disposades còmodament al Poble Espanyol (on cabrien fins a 5.000) es van anar sentint més i més a prop a mesura que el sol es ponia i creixia la sensació de complicitat. Tram final en què Muchachito, que va pel món sense ‘setlist’ i improvisant el repertori en cada sessió, va posar el públic a ballar, allà sí, dempeus i sense excusa ni pretext, amb ‘Ojalá no te hubiera conocido nunca’, fent miques tota rigidesa sense vulnerar protocols. Un prodigi. Dotze anys enrere, compartia aquest mateix escenari amb Peret, «el rei», i per a ell va ser el bis, ‘El muerto vivo’, invocant el més gran per posar la cirereta a la gresca.