¿I si arriba a guanyar Israel?

Va tornar a passar: la cançó d’Israel va disparar la posició que ocupava al tauler d’Eurovisió gràcies al vot popular, en principi el més subjecte a factors emotius. Crida l’atenció, ara que el país no sembla que sigui el més popular de la classe. Ja va passar l’any passat, quan d’aquesta mateixa manera va passar del 12è lloc al 5è. Aquest dissabte es va enfilar de cop del 14è a un primer lloc que a última hora va cedir a Àustria, guanyadora final d’aquesta edició. I entre els televidents que més van votar Israel hi va haver els espanyols, que li van donar els 12 punts (com el 2024).

La primera lectura pot convidar a pensar que les expressions abocades als mitjans i a les xarxes, i que configuren l’opinió pública, van per cantó i, després, l’impuls íntim de cada ciutadà, per un altre. Hi ha més coses a dir, però. Minories molt motivades poden fer decantar balances, i aquí estem davant d’un cas molt polaritzat: dissabte, el vot pro Israel va ser tot ell a Israel, mentre que el vot anti Israel es va haver de fragmentar entre les altres 25 cançons.

Després, aquest televot eurovisiu potencia els biaixos. ¿Què és això de poder votar 20 vegades? En espectadors una mica lliures de fílies i fòbies, això podria afavorir un repartiment del joc, però els soldats d’una causa (la que sigui) faran d’aquest vot múltiple un ús molt diferent. Tractant-se d’Israel, les diàspores fins i tot el poden haver magnificat: veig perfils a la xarxa X d’israelians amb targetes de crèdit de tres països que van donar el seu vot 60 vegades a la cançó de Yuval Raphael.

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

MediaMarkt articula des de Barcelona el seu creixement

Però Israel va invertir diners a promocionar la seva cançó, i quan una figura és percebuda com a objecte d’una campanya en contra pot generar un rebot de simpatia. Potser una mica més tractant-se d’una noia de 24 anys que el 7 d’octubre del 2023 assistia al festival Nova Sukkot, en què Hamàs va assassinar 364 persones i d’on es va escapar de miracle i patint ferides de metralla. També hi pot haver una audiència (discreta) que senti que està farta que tot es polititzi, i fins i tot aquesta extravagància de votar una cançó perquè t’ha agradat. Cal dir que la de Yuval Raphael estava entre les millors.

El patrocini eurovisiu de l’empresa israeliana Moroccanoil alimenta tesis conspiradores i s’acusa el sistema de televot d’emparar bots que adulteren els resultats. La Unió Europea de Radiodifusió podria donar alguna explicació aclaridora de tot això, sobretot per anticipar-se a una cosa que podria passar l’any que ve: que Israel guanyi el festival i li caigui a sobre un crit gegant de tongo.