'Patria', una espia espanyola al KGB

Entre l’espessa capa de neu fresca que cobreix aquest colossal cementiri de l’extraradi occidental de Moscou, una renovada làpida esculpida en caràcters ciríl·lics però amb nom i cognoms indefectiblement hispans destaca entre una plèiade de patronímics eslaus: «Coronel De las Heras, África».  I al costat d’un seductor rostre femení de cabells foscos i trets mediterranis cisellat en marbre negre, una única paraula en castellà: ‘Patria’.

Aquest vocable era, en realitat, el nom clau amb què aquesta espanyola nascuda a Ceuta el 1909 al si d’una benestant família catòlica de polítics i militars firmava els informes secrets que durant dècades va enviar a Moscou. Captada per la intel·ligència soviètica el 1937 durant la guerra civil espanyola, l’África es va convertir en una de les espies més destacades de l’URSS, amb un extens full de serveis que inclou missions a Noruega, Mèxic, la rereguarda nazi durant la segona guerra mundial, França i finalment l’Uruguai, des d’on va supervisar i va coordinar, en plena guerra freda i durant un lapse de temps de 20 anys, totes les operacions del KGB a l’Amèrica Llatina.

La història ha jugat una mala passada a una de les escasses dones dins del KGB que va aconseguir el rang de coronel i distingida, entre altres guardons, amb l’orde de Lenin, una de les condecoracions més elevades que atorgava l’URSS. Perquè, almenys respecte a l’audiència espanyola, el nom de l’África va quedar enfosquit pel del seu contemporani i compatriota Ramón Mercader, el celebèrrim català que es va fer immortal un dia d’octubre del 1940, quan va clavar un piolet al cap de Lev Trotski, artífex de la revolució bolxevic tot i que enfrontat en aquell temps al Kremlin i a Stalin.

Pel·lícula de ficció i documental

En una època en què les històries d’espies tornen a estar d’actualitat a causa de les presumptes actuacions d’agents secrets russos en missions de desestabilització a Occident, un documental, dirigit pel periodista rus Serguei Brilev, presentador a RTR, un dels canals federals, rescataran dels arxius de la KGB, entre aquest any i el que ve, la trajectòria de De las Heras. «Era una dona tenaç i compromesa amb el comunisme i amb Stalin, que no es pot jutjar amb els estàndards actuals», afirma Brilev.  

La cinta, una coproducció russouruguaiana que porta el nom provisional de ‘Señal de llamada: Patria’ viatjarà a l’Uruguai, França i Ceuta i parlarà en exclusiva amb dos exagents ja retirats que van tenir a De las Heras com a professora els últims anys de la seva vida, quan el 1971 va ser destinada a la instrucció de nous espies. Entre altres llocs on ha filmat l’equip de Brilev hi ha la seva antiga casa a Montevideo, «que encara té la porta reforçada per donar a l’África uns minuts extra en el cas que arribés la policia i calgués destruir els codis».

De les Heras vivia amb llibertat la seva sexualitat i va prioritzar la causa comunista per sobre de qualsevol altre aspecte vital. Prova d’això van ser els dos matrimonis de conveniència que va contreure per dotar-se de coartada a l’Uruguai.

El primer, amb l’escriptor local Felisberto Hernández, que va conèixer a París el 1947, a fi d’aconseguir els papers per instal·lar-se en el petit estat sud-americà i del qual es va divorciar just regularitzar la seva situació.

Notícies relacionades

Més de dos milions de llibres venuts en un Sant Jordi de rècord

L’encís de Lorca i el "poder utòpic" de les imatges s’apoderen del CCCB

El segon, per ordre del KGB, amb el comunista italià Giovanni Antonio Bertoni, per disposar d’una targeta de presentació entre les classes acomodades uruguaianes. I aquí sorgeix un dels episodis més controvertits de la seva vida. Bertoni divergia cada vegada més de la línia oficial de Moscou, amb disputes aferrissades amb la seva dona legal i dormint tots dos en llits separats.

Va morir sobtadament el 1964 i les sospites de la seva mort van recaure sobre l’África, que va arribar a ser interrogada per la policia local.