Crítica de 'Mrs. America': la dona que va posar pedres al feminisme

La minisèrie ‘Mrs. America’ s’anomena així perquè, en cas de dir-se Schlafly, potser interessaria a menys gent. Tot i que determinant en la història del feminisme i la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones, l’activista ultraconservadora Phyllis Schlafly no és un personatge gaire conegut, ni tan sols dins dels Estats Units. Això malgrat que la seva influència encara es deixa sentir avui dia, gairebé mig segle després del seu període de major i més perniciosa activitat.

Després d’unir-se durant els 50 i 60 a la croada anticomunista, Schlafly va dedicar després la seva energia organitzativa i gran loquacitat a un nou objectiu: el moviment d’alliberament de la dona, que segons ella minava les mestresses de casa i acabaria, entre altres coses, amb els banys separats per a homes i dones. Mentre les feministes lluitaven per la ratificació de l’Esmena d’Igualtat de Drets, ella va fer l’impossible per detenir-la. I, tot i que l’EID ja havia sigut aprovada el 1972, Schlafly va aconseguir que no fos ratificada per prou estats per entrar en vigor.

En el seu primer paper important en una sèrie nord-americana, Cate Blanchett encarna Schlafly amb el carisma impositiu que es pot esperar. És tot mirades que poden matar i maten, somriures d’amenaçadora perfecció, gestos de resistència enviats en la direcció equivocada.

Els seus enemics havien de ser els homes que dia a dia onejaven gairebé amb orgull la seva misogínia: el congressista republicà que li demana somriures en televisió, el marit que vol sexe tot i que ella no vulgui. Però ella va preferir carregar contra dones, com ara la periodista Gloria Steinem (Rose Byrne amb esplèndida perruca), centre del segon episodi, que aborda la festa de llançament de la revista feminista i liberal que va cofundar, ‘Ms.’, encara avui en peu de guerra; la política Shirley Chisholm (Uzo Aduba), primera dona afroamericana elegida per al Congrés, i la teòrica Betty Friedan (Tracey Ullman), autora del famós llibre ‘La mística de la feminidad’.

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

Creació de Dahvi Waller (antiga guionista de ‘Mad men’), la sèrie mostra els camins en paral·lel de la revolució feminista i la resistència liderada per Schlafly. Camins paral·lels, però ¿iguals, dignes del mateix tracte? En el seu intent d’equilibrar punts de vista i de comprendre la seva antiheroïna, Waller acaba caient en ambivalències una mica discutibles.

A ‘Mrs. America’, la condemna de l’autoritarisme moral arriba a través de la forma. Els codirectors Anna Boden i Ryan Fleck (sortits de ‘Capitana Marvel’) roden les escenes de Phyllis de manera opressivament cartesiana i acadèmica, amb ella gairebé sempre al centre del pla. En canvi, les escenes de l’àmbit feminista es capturen amb una càmera més volàtil i lliure; més rock’n’roll. Com en les seves primeres pel·lícules (‘Half Nelson’, ‘Sugar’), Boden i Fleck roden ficció amb les eines de no ficció dels germans Maysles o D. A. Pennebaker.