Estrena de dos documentals sobre l'Antàrtida i la Biblioteca de Nova York

El documental és un dels gèneres cinematogràfics que més i millor ha evolucionat en els últims anys. Compta amb l’avantatge que (tret d’excepcions) tot el que explica és la pura realitat i ens acosta a llocs i cultures que no podríem conèixer de cap altra manera. Aquesta setmana dos interessants treballs que havien d’arribar a les sales de cine han buscat altres alternatives per arribar als espectadors. Avui s’estrena a les plataformes Santuario, un treball d’Álvaro Longoria (Hijos de las nubes, la última colonia, Dos Cataluñas) en el qual torna a comptar amb els seus dos amics d’aventures: Javier i Carlos Bardem. Es pot veure a Amazon Prime Video, Filmin, Apple TV+, Google TV, Vodafone, Rakuten, Huawei i pròximament a Movistar+.

Viatge a l’últim paradís de la naturalesa

  

 

El film parteix d’una idea de Greenpeace que consisteix a aconseguir el suport popular aconseguint 1,8 milions de firmes per pressionar els governs amb la intenció de protegir l’oceà Antàrtic, l’únic racó del món on la naturalesa es manté en estat pur. Expliquen que les noves tecnologies del segle XXI han deixat obsoletes les accions que duien a terme en el passat i que busquen estratègies diferents. Una d’elles és la sorprenent imatge que mostren del compositor Ludovico Einaudi tocant al piano la seva Elegia de l’Àrtic envoltat de blocs de gel.

Per dur a terme el seu pla compten amb una estrella mundial, Javier Bardem, que pot ajudar a difondre el seu missatge al costat del seu germà Carlos i tots dos s’embarquen en l’Artic Sunrise rumb a l’Antàrtida al costat dels científics i experts de l’organització. Javier narrarà en primera persona les seves experiències, descobrirà les dificultats per posar-se l’equip necessari, viurà el dia a dia de la tripulació i s’introduirà en un altre món que desconeixia, el de les xarxes socials com Facebook Live, per ajudar a difondre el missatge.

Del fons del mar a una gira europea

Les expressions de l’actor són impagables descobrint els pingüins, veient les balenes amb gep o marejant-se davant unes onades de 10 metres, però el que més li va impressionar, malgrat les seves reticències inicials, va ser el viatge que va fer al fons del mar en un petit submarí on va descobrir les meravelles que s’amaguen a centenars de metres de distància. Quan torna al barco se’l veu emocionat, assegura que és l’experiència més relaxant que ha viscut i explica que la il·lustraria amb música de Mozart. Desig concedit. El realitzador interromp per un moment la bellíssima banda sonora de Fernando Velázquez (el compositor habitual de Bayona) per deixar que soni el Concert per a piano número 21 del músic austríac que va popularitzar el film Elvira Madigan.

Els últims minuts del film són per mostrar la gira empresa per Bardem i els experts de Greenpeace per Alemanya i el Regne Unit (l’Espanya de Rajoy no sembla formar part de l’itinerari) per explicar el projecte als polítics i el resultat final de la votació a Tasmània que ha de decidir si s’aprova o no convertir l’Antàrtic en un santuari. És un film conscienciador que pretén convèncer-nos de la importància de protegir l’oceà, de preservar els krills (petits crustacis que constitueixen l’aliment bàsic dels animals de la zona), amb imatges insòlites (algunes semblen efectes especials, però no ho són) i que ens deixa ben clar que hem de salvar el planeta abans que sigui massa tard.

Els secrets d’una gran institució cultural

  

 

Des de dimecres passat tamb es pot veure a Filmin el documental Ex libris: la biblioteca pública de Nova York, d’un prestigiós cineasta, el veterà Frederick Wiseman (Crazy Horse, National Gallery) que fa les funcions de director, productor, editor i tècnic de so i, com de costum en la seva filmografia, té una durada poc convencional de poc més de tres hores. És una visió panoràmica d’aquesta institució que ens mostra tots els racons de les seves activitats i com funcionen els seus diferents departaments.

Veurem les estratègies dels seus dirigents per aconseguir fons (malgrat el seu títol, la meitat del seu pressupost és aportat per filantrops) o per modernitzar el seu arxiu (podem seguir el procés de digitalització), les conferències d’escriptors, experts o cantants famosos com Elvis Costello (que critica la política que va dur a terme Margaret Thatcher) o Patti Smith (parlant de les memòries de Jean Genet) i les seves incursions en temes com l’ocupació, la política, els drets dels invidents, la llengua de signes en el teatre o el racisme en els llibres de text.

Els treballadors, els clients i els tallers

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Però també és un retrat dels seus treballadors: els treballadors que atenen les consultes més insòlites o els que coordinen les devolucions de llibres, les xerrades en les seves delegacions o els cursos que organitzen on podem veure uns avis ballant el Celebration de Kool and the Gang, un taller de cançons infantils o adolescents programant un robot, un club de lectura on analitzen El amor en los tiempos del cólera, de García Márquez o com es grava un audiollibre sobre Un riure en la foscor de Vladimir Nabokov. I no s’oblida d’ensenyar la vida que es mou al voltant de la biblioteca: venedors, turistes fotografiant-se, músics de carrer, persones sense sostre, etcètera. Un complet repàs per valorar la funció d’aquesta entitat i altres de similars. Dos bons exemples de documentals sobre gent que intenta fer d’aquest món un lloc millor bé sigui amb l’ecologisme o la cultura.