Najwa Nimri: «Creure en el bé i el mal és infantil, però no ho puc evitar»

Najwa Nimri parla molt ràpid, gairebé a la mateixa velocitat que la seva agenda televisiva (‘Vis a vis’, ‘La casa de papel’...). Però ha trobat el temps per completar un àlbum, ‘Viene de largo’, el primer en sis anys, i de muntar alguns concerts presentats com a embrions de la gira que espera poder realitzar el 2021. Un d’ells és el d’aquest divendres a Razzmatazz.

El Guincho apareix com a productor d’un únic tema, ‘Lento’, el primer senzill. ¿Per què només allà?

Em vaig posar a treballar amb ell just abans que comencessin a sortir les nominacions pel seu disc amb Rosalía i es prengués la gran metxa americana, i a partir d’allà ja va ser un no parar. Ells tenien un volum de treball enorme, com el que jo tenia a la televisió. No vam poder seguir per això. Amb El Guincho vaig fer aquest primer ‘track’ i vaig flipar amb les seves capacitats: treballa a 2.000 per hora i té un control de l’harmonia i la rítmica, tropical i meravellosa, com un foc. Després el disc el vaig acabar fent amb Josh Tampico, que ha estat fent de cap de so amb Red Hot Chili Peppers i amb un munt de gent. El disc és la versió reduïda d’una cosa que vaig començar fa molt temps. Les lletres eren molt més extenses.

Un disc de cocció lenta.

Sí, la televisió m’ha absorbit fins a nivells insospitats i he tingut temps de passar les lletres per quatre tipus de producció diferents. Després, volien treure el disc ‘single’ a ‘single’, i allà vaig dir que no, que millor trèiem ara una primera remesa de cançons d’almenys mitja hora. Hi ha més temes, però volia un grup de cançons que encaixés per llançar ja.

El disc transmet sensacions inquietants; té un halo sinistre.

Jo ho veig com un escut. Els meus àlbums parlen sempre una mica del mateix, que té a veure amb una manera una mica ingènua i infantil de veure la vida: com si hi hagués una batalla entre bons i dolents i estiguéssim enfrontats en una guerra permanent. És infantil pensar això, creure en el bé i el mal com a base, però no ho puc evitar. Alhora, ho veig des de fora i em dic: «D’acors, soc aquí, és el que hi ha». No es culpa ningú, però hi ha una crítica permanent a com ens enfrontem en el dia a dia.

La selva de la vida.

Sí, això, la terra és rodona i pobrets tots, bàsicament.

¿Al vídeo de ‘Lento’ va voler fer alguna picada d’ullet a ‘La taronja mecànica’?

Uf, m’encantaria, res em podria agradar més, tot i que jo ho veig més Cronenberg. Volíem un vídeo cinematogràfic, fins i tot sabent que aquests costos no es poden permetre en cada ‘track’.

Des del seu primer disc, ‘No blood’, s’ha mogut en la música electrònica, amb ‘beats’ minimalistes, cadències trip-hop... Aquí hi ha algun traç llatí: ‘No tengo miedo a llorar’. ¿El signe dels temps?

Vaig dubtar, però tenia unes lletres parlades sobre unes bases de techno que eren massa rotllo i donava massa la xapa. El vaig anar modificant entenent el llenguatge d’ara. Venia de fer un ‘show’ amb Carlos Jean en el qual m’havia posat en el trap, però notava que derivava cap al trip-hop, cap a un estil dels noranta, un codi que tenia a veure amb altres anys. Vaig decidir entrar en el món llatí, en tot aquest idioma nou, sense haver de remenar el cul necessàriament. Vaig descobrir el ‘tumbao’, des dels pianos d’El Guincho, un lloc on se’t permet tenir 48 anys i explorar el llatí des d’un lloc més elegant, i vaig veure que allà hi havia un camí.

Sembla que la seva nova música segueix alimentant una imatge de vostè molt definida, entre distant i ‘cool’. En la promoció del disc i dels concerts se la presenta com una artista «única, inconformista, transgressora, incòmoda, arriscada, descarada, impactant...».¡

Sort que no he llegit això, mare de Déu! ¿On hi diu? Quina vergonya, no m’ho puc creure... ¿Com diu? «Inconformista, incòmoda...» Això és un insult fins i tot. No tinc ni idea de com em venen. Ho sento molt.

No li acaba de fer el pes.

Com a qualsevol amb dos dits de front, suposo, ¿oi? No m’ocupo gens d’aquestes coses, potser ho hauria de fer. Potser és una cosa escrita per gent que no et coneix de res, potser de fora d’Espanya, per a Llatinoamèrica.

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

¿Com serà el ‘show’ de Razzmatazz?

Serà com una sessió: màquina, veu i potser alguna sorpresa. A Madrid i a Barcelona fem aquests experiments i a partir d’això ja veurem què posem més endavant. La idea és crear ara un tòtem prou sòlid perquè l’any que ve, quan tingui temps de fer gires de debò, puguem fer un ‘show’ que valgui la pena. Això seran els fonaments. Però tenim ganes de fer un ‘show’ divertit.