'El huevo del dinosaurio (Öndög)': la humanitat en un tros de desert

‘El huevo del dinosaurio’ s’obre amb el descobriment d’un cadàver, i es tanca amb tres significants de la creació de vida: un coit, un embaràs i el renéixer metafòric d’una dona la vida de la qual floreix. I també entre els dos extrems avança a través dels contrastos i les juxtaposicions. El vespre es confon amb l’alba, el mite filtra la línia que el separa de la realitat, la terra s’oposa al cel i l’aclaparadora vastitud de l’estepa mongol ressalta la senzillesa de les vides ordinàries que hi transcorren. 

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Dirigida pel xinès Wang Quan’an, que ja va explorar aquesta mateixa geografia a ‘La boda de Tuya’ (2006) –per la qual va obtenir l’Os d’Or de la Berlinale–, la pel·lícula transita entre la investigació policial, el drama íntim i una cosa semblant a una història d’amor per reflectir la naturalesa cíclica de la nostra existència. En el procés, així mateix funciona com a declaració d’amor al majestuós paisatge –capturat a través de composicions que informen la narració amb tanta eficàcia com l’acció que transcorre dins dels seus contorns–, als animals que l’habiten i a les persones que miren de sobreviure atrapades entre els requisits d’una quotidianitat inevitablement tradicional i una creixent modernització.

Mentre les observa sovint des de la distància i dotant-les d’explicadíssims diàlegs, ‘El huevo del dinosaurio’ celebra les connexions humanes per molt fugaces que l’entorn les obligui a ser; i ho fa prenent el seu temps però sense resultar monòtona en cap moment, i equilibrant a la perfecció dosis d’humor flegmàtic, espiritualisme mundà i èpica modesta.