'El huevo del dinosaurio (Öndög)': la humanitat en un tros de desert

‘El huevo del dinosaurio’ s’obre amb el descobriment d’un cadàver, i es tanca amb tres significants de la creació de vida: un coit, un embaràs i el renéixer metafòric d’una dona la vida de la qual floreix. I també entre els dos extrems avança a través dels contrastos i les juxtaposicions. El vespre es confon amb l’alba, el mite filtra la línia que el separa de la realitat, la terra s’oposa al cel i l’aclaparadora vastitud de l’estepa mongol ressalta la senzillesa de les vides ordinàries que hi transcorren. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Dirigida pel xinès Wang Quan’an, que ja va explorar aquesta mateixa geografia a ‘La boda de Tuya’ (2006) –per la qual va obtenir l’Os d’Or de la Berlinale–, la pel·lícula transita entre la investigació policial, el drama íntim i una cosa semblant a una història d’amor per reflectir la naturalesa cíclica de la nostra existència. En el procés, així mateix funciona com a declaració d’amor al majestuós paisatge –capturat a través de composicions que informen la narració amb tanta eficàcia com l’acció que transcorre dins dels seus contorns–, als animals que l’habiten i a les persones que miren de sobreviure atrapades entre els requisits d’una quotidianitat inevitablement tradicional i una creixent modernització.

Mentre les observa sovint des de la distància i dotant-les d’explicadíssims diàlegs, ‘El huevo del dinosaurio’ celebra les connexions humanes per molt fugaces que l’entorn les obligui a ser; i ho fa prenent el seu temps però sense resultar monòtona en cap moment, i equilibrant a la perfecció dosis d’humor flegmàtic, espiritualisme mundà i èpica modesta.