22 febr 2020

Anar al contingut

NOVA NOVEL·LA NEGRA

Pau Arenós i el sicari que cau bé

El periodista i escriptor publica 'Mi buen asesino', novel·la negra sobre mafiosos i corrupció

Anna Abella

Pau Arenós i el sicari que cau bé

ELISENDA PONS

Explicava l’antic cap de la Casa del Rei Sabino Fernández Campo com el van impactar els ulls del primer mort que va veure en la guerra civil, un company de trinxera, perquè li van recordar els d’un ocell que ell havia matat de petit. Aquesta imatge se li va quedar també en la memòria a Pau Arenós després de recollir-la al seu llibre ‘Los momentos decisivos’. Amb la imatge ara el periodista i escriptor tortura Samuel, el protagonista de la seva nova novel·la negra, Mi buen asesino’ (Carena), un sicari professional que en 20 anys de ‘carrera’ mai ha portat els comptes de les seves víctimes ni ha sentit cap culpa però a qui de sobte li assalten els remordiments i evoca la primera vegada que va matar, un ocellet al qual va trencar el coll sent un nen.

«No, jo no vaig matar cap ocell però va ser per la meva mala punteria. El meu avi era caçador i ens va regalar al meu germà i a mi una escopeta. Però jo soc molt pacífic i mai he desitjat matar ningú», aclareix Arenós (Vila-real, 1966). «Samuel és un assassí professional molt dotat per al seu ofici que un dia no es veu capaç de matar. El meu plantejament és si un assassí pot caure bé, perquè és una contradicció moral. A la gent que ja ha llegit la novel·la li sembla un paio simpàtic, i a mi també, i això és una cosa que trobo repugnant», confessa, recordant casos populars on l’assassí també desperta empatia, com el de la sèrie ‘Dexter’ o l’Hannibal Lecter d’‘El silenci dels anyells’. 

Mafiosos cruels

Per al periodista gastronòmic d’aquest diari, Samuel, un «perdedor» que ha nascut i es mou als estrats més baixos i pobres de la societat, pot caure bé «perquè els seus antagonistes són molt pitjors». Es refereix a Pequeño César, mafiós de metre trenta d’estatura, que li encarrega treballs. «És molt cruel, i li demana a Samuel un plus de crueltat. Ell obeeix perquè li paguen per fer-ho, però no es recrea a matar, i això el diferencia dels psicòpates. I per això, i per sentir-se millor amb si mateix, es considera millor que ell». 

Arenós rescata una altra imatge per il·lustrar la incapacitat del seu protagonista de sentir res davant de la mort. «En un capítol de ‘The crown’, la reina d’Anglaterra admet que és incapaç de plorar, que ni davant de la mort de la seva àvia, que estimava molt, va poder fer-ho. I creu que alguna cosa estranya passa dins seu perquè les llàgrimes no li broten. Samuel tampoc sent res, no pensa en el dolor ni en les famílies de les víctimes, simplement mata». 

Hammett i Chandler a Novápolis

‘Mi buen asesino’, apunta l’autor del recent ‘Fuck news’, influït per les seves lectures adolescents de Hammett i Chandler, és «una novel·la negra bastant clàssica i sense policies ni detectius. És sobre mafiosos en una ciutat inventada i podrida, Novápolis, que no és Barcelona però que podria ser qualsevol gran ciutat, on és molt present la corrupció política. Vivim en un país corrupte, cada dia hi ha algú condemnat per ús fraudulent de diners públics». 

Després d’‘El topo a la luz del día’ treballa en una nova incursió a la novel·la negra, i com que opina que «el gènere negre és la millor manera de fer novel·la social», no estranya que tracti sobre l’últim cop d’uns estafadors d’estar per casa entrats en anys. Alhora, ultima un altre llibre, aquest sobre la seva gran passió, la gastronomia, a la qual ha dedicat ja títols com ‘Los genios del fuego’‘La cocina de los valientes’ ‘Hecho en casa’

D’aquí una picada d’ullet a ‘Mi buen asesino’: l’amic cuiner i cocaïnòman de Samuel. «És el personatge desgreixant, que aporta una part còmica. Ha caigut en desgràcia i té una ‘food truck’ en pàrquings de supermercats, una cosa molt americana». Cuina ‘hot dogs’, sí, però la seva especialitat de salsitxa inclou calamar, tinta, salsa d’ou, mostassa, vinagre i tàperes. Lectura ben condimentada.