Un minut fatal martiritza el Barça

El que fa especial la vida és que és finita. I que, en un minut, el que tarda un a entendre què ha passat, se t’escorre i ja està. Sigui per un àrbitre romanès amb males puces, perquè jugar amb deu durant tot un acte contra un Atlètic tancat és pitjor que la volta per l’infern de Dante, o perquè Rashford, encara que s’esforci molt, no és Raphinha. El Barça haurà de fer dos gols a la llar de Simeone si pretén continuar respirant en la Champions. Mal assumpte.

La vida, dèiem, se te’n pot anar en un minut. Hi va haver una raó, la incapacitat de Lewandowski i Olmo per fer falta quan calia en l’última jugada abans del descans. Un efecte polèmic, la topada de Cubarsí contra un Giuliano Simeone que, malgrat avançar sol cap a la porteria, no tenia la pilota controlada i s’esfondrava abans del contacte. I tres conseqüències fatals per al Barça: la groga convertida en vermella després de la revisió del VAR; el gran gol de lliure directe de, sí, Julián Álvarez, precisament qui coneix el desig de Joan Laporta per vestir-lo de blaugrana, i el sacrifici per culpa d’una petita molèstia de Pedri, que ja no va jugar el segon temps i es va quedar amb molt mala cara a la banqueta. Juntament amb Lewandowski, però això, potser, va ser fins i tot una benedicció.

L’Atlètic va agafar així avantatge en una eliminatòria davant un Barça cada vegada més rígid i tens, i marcat a foc per l’expulsió de Cubarsí. En el seu dia, el Tata Martino i Luis Enrique, malgrat tenir Messi, van quedar eliminats al mateix revolt blanc-i-vermell. Lamine Yamal haurà de demostrar de quina pasta està fet després d’una nit d’allò més desagradable en què va acabar destrossat i jugant com si estigués sol. Buscava aliats i no hi havia ningú.

L’àrbitre István Kovács no va tenir en cap moment el partit controlat. L’afició blaugrana va reclamar fins a tres targetes a Koke, que només en va veure una, i també una mà clara a l’àrea de Pubill –substitut del lesionat Hancko– que bé hauria pogut canviar una altra vegada el guió de la nit. Però, més enllà de les peripècies del col·legiat amb el xiulet, Simeone va saber fer seu l’escenari portant el Barça i la seva afició a una guerra de nervis en què els blaugranes tenien totes les de perdre. Perquè al Barcelona mai li ha anat bé quan els rampells emocionals han anat per davant del joc.

Hansi Flick no és un tècnic donat als jocs malabars amb les alineacions, encara menys en aquest tram de competició en què qualsevol relliscada et condemna a galeres. Lewandowski, que venia de posar el pit al Metropolitano per deixar la Lliga a l’abast, es va quedar amb el lloc de davanter centre, i va confirmar així que Ferran Torres ha caigut en desgràcia. Però el partit del polonès no va donar cap motiu per continuar confiant en ell. Olmo no va repetir com a fals nou, a l’agafar un lloc a l’interior que deixava d’inici Fermín, que al matí havia patit una petita bretxa al cap. Olmo hi va tornar, mentre que Fermín, en connivència amb Gavi en l’intent de rebel·lió del segon acte, poc va poder ja canviar davant un Atlètic que va tancar totes les vies d’entrada.

Qui sap què hauria passat si abans que el Barça s’hagués quedat en inferioritat a Rashford li hagués pegat per aprofitar qualsevol de les grans opcions de què va disposar. Però el davanter anglès, unes vegades per la seva escassa confiança, i d’altres negat per Musso, no va aportar més que desesperança. I això que se’n va anar unes quantes vegades del seu parell, Nahuel Molina. Però totes les coses bones que feia a l’alba, les desaprofitava al capvespre. El contrari que Sorloth.

Al Barça no se li va poder discutir la valentia amb què va afrontar el segon temps. Però, sense el seny de Pedri, ja podien els blaugranes córrer d’un costat a l’altre, permetent que la pilota fluís molt més ràpid que no pas les idees.

Simeone en va tenir prou de defensar-se sense complexos, deixant en el Barça aquesta tristesa poscoit de la qual escrivia Bolaño quan intentava entendre per què la foscor guanya tantes vegades.

Barcelona 0 - 2 Atlètic

BARCELONA: Joan Garcia (6); Kounde (5), Cubarsí (6), G. Martín (6), Cancelo (5); Eric (6), Pedri (6), Olmo (4); Lamine Yamal (7), Lewandowski (3) i Rashford (5). Tècnic: Hansi Flick (5). Canvis: Fermín (6) per Lewandowski (m. 46); Gavi (6) per Pedri (m. 46); Araujo (6) per Kounde (m. 73); Ferran (6) per Rashford (m. 73); Balde (s. q.) per Cancelo (m. 86).

ATLÈTIC: Musso (7); Nahuel (6), Le Normand (6), Hancko (6), Ruggeri (6); Giuliano (6), Llorente (6), Koke (5), Lookman (5); Griezmann (6) i Julián Álvarez (8). Tècnic: Diego Simeone (6). Canvis: Pubill (6) per Hancko (m. 31); Baena (6) per Koke (m. 60); Sorloth (7) per Lookman (m. 60); Almada (6) per Giuliano (m. 80); Nico González (6) per Griezmann (m. 80).

GOLS: 0-1 (m. 45), Julián Álvarez; 0-2 (m. 70), Sorloth.

ÀRBITRE: István Kovács (3), romanès.

T. AMARILLES: Koke, Pubill, Cancelo, Gavi i Baena.

Notícies relacionades

Xavi Pascual posa en un compromís Laporta

Carolina Marín, campiona olímpica de bàdminton: "Continuar jugant hauria implicat arriscar la vida i no feia cap falta"

T. VERMELLES: Cubarsí (m. 44).

ESTADI: Spotify Camp Nou.